Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977). Grau de llicenciatura amb la qualificació d’excel·lent. Doctor en Dret cum laude per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989). És autor de la tesi doctoral Régimen del suelo no urbanizable.
Des del 1977 exerceix la professió d’advocat especialitzat en Dret administratiu. En tots aquests anys ha desenvolupat una àmplia activitat professional d’assessorament, elaboració d’estudis i dictàmens, projectes normatius, instruments de planejament i gestió urbanístics, així com en la direcció lletrada de recursos contenciosos administratius.
A més de la seva actuació professional, desenvolupa una intensa activitat acadèmica en els camps de la docència i la recerca, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i després, a partir de la seva fundació, a la Universitat Pompeu Fabra, en la qual va ser professor titular de l’Àrea de Dret Administratiu fins el juny del 2015. És autor de diverses monografies sobre dret administratiu, urbanisme, règim local, medi ambient, supervisió pública d’activitats econòmiques, així com de nombrosos articles i capítols de llibres. Imparteix conferències en cursos, seminaris i congressos tant a Espanya com a l’estranger i ha estat durant vint anys professor del màster de Política Territorial de la Universitat Carlos III de Madrid. D’altra banda, va ser director i cofundador del diploma de postgrau en Dret Immobiliari i Urbanístic i director del màster en Dret del Territori, Urbanisme i Medi Ambient de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser professor dels estudis de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (1997-1998). Durant el curs 1992-1993 va ser investigador visitant a la Stanford Law School (EUA).