El TJUE reafirma la facultat dels òrgans judicials dels Estats membres per a dotar d’eficàcia provisional disposicions anul·lades si fer el contrari suposa un perjudici encara més gran per al medi ambient.

En la seva Sentència de 28 de juliol de 2016 (C-379/15), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix que un òrgan judicial nacional pot limitar de manera excepcional, per tal d’aconseguir una major protecció del medi ambient, els efectes  d’una anul·lació d’una disposició de Dret nacional contrària a la Directiva sobre avaluació ambiental…

No és possible modificar substancialment un contracte públic encara que la modificació sigui conseqüència d’una causa imprevisible i comporti una disminució del seu valor estimat.

En la Sentència de 7 de setembre de 2016 (assumpte C-549/14), el TJUE resol una qüestió prejudicial plantejada pel TS de Dinamarca respecte a si, d’acord amb l’article 2 de la Directiva 2004/18/CE, un òrgan de contractació pot arribar a un acord transaccional amb l’adjudicatària d’un contracte per resoldre les dificultats suscitades per la seva…

El TJUE declara que les pròrrogues automàtiques de concessions de domini públic marítim en relació amb activitats turístiques recreatives són contràries a la Directiva de serveis. És necessari tramitar un procediment competitiu i públic per a atorgar aquest tipus de concessions.

En la STJUE de 14 de juliol de 2016 (C-458-14 i C-67/15), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt dues qüestions prejudicials plantejades per dos tribunals contenciosos-administratius italians que feien referència a determinades disposicions legals d’aquest Estat en relació amb la pròrroga automàtica per sis anys de les concessions de domini…

Sentència del Tribunal Constitucional número 209/2015, de 8 d’octubre. Aquesta sentència resol el recurs d’inconstitucionalitat plantejat en relació amb els apartats a) i c) de l’art. 4.2 de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de renovació i modernització turística de Canàries, i tracta un supòsit, freqüent, de col·lisió entre la lliure prestació de serveis i les possibles limitacions —urbanístiques i mediambientals— que el legislador pot establir en exercici de les seves potestats.

Per una banda, l’article 4 de la Llei 2/2013 establia que només s’atorgarien autoritzacions prèvies per a places d’allotjament turístic a les Illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria i Tenerife quan aquestes tinguessin per objecte la nova implantació d’establiments en determinats supòsits, entre d’ells, els que preveien els apartats impugnats: “a) establiments hotelers amb categoria…

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala tercera), de 14 de gener de 2016 (assumpte C-141/14).

Aquesta sentència resol un recurs per incompliment de la Directiva d’Hàbitats contra la República de Bulgària. Aquesta República va crear la zona de protecció especial (ZPE) Kaliakra (en el litoral búlgar del mar Negre), però no va incloure tot el territori de Kaliakra, tot i que després va proposar com a LIC l’espai que comprèn…