Etiquetes:

Modificació de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, per la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

La recent Llei de mesures fiscals aprovada pel Parlament de Catalunya ha modificat, entre moltes altres normes, la Llei de Turisme en diversos dels seus preceptes. Les esmentades modificacions (16 en total) fan referència a aspectes diversos i es troben recollides a l’article 169 de la Llei 5/2020. Tot i que en el preàmbul de la Llei no s’especifica, del contingut de les modificacions s’infereix que els seus objectius principals són: i) definir millor les accions o actes que engloba l’activitat turística; ii) donar una cobertura legal més ben definida a les actuacions sancionadores que l’Administració pugui dur a terme contra eventuals infractors en matèria de turisme; i iii) facilitar el desenvolupament reglamentari de la Llei.

En primer lloc, s’introdueix a l’article 2.g) de la Llei de Turisme la definició d’allotjament turístic, que fins el moment, de forma certament sorprenent, no constava a la Llei de forma expressa.

Per altra banda, s’afegeix a l’article 50 bis de la Llei de Turisme que els habitatges d’ús turístic s’han de cedir sencers (no per estances), qüestió que ja constava en els mateixos termes al Decret 159/2012. A més, s’afegeix que la prestació del servei d’HUT s’inicia quan es publicita o comercialitza (a efectes d’eventuals infraccions i sancions, com es veurà al llarg d’aquesta nota). En aquest mateix sentit, es modifica l’article 73 de la Llei per establir que el número d’inscripció de l’allotjament turístic al Registre de Turisme de Catalunya ha de constar en tota mena de publicitat, promoció o comercialització.

Pel que fa a la definició de les infraccions, es clarifica la distinció entre la infracció greu de l’article 88.a) i la molt greu de l’article 89.a), al marge d’introduir en ambdues la publicitat o la comercialització com element definidor de la infracció.

De forma més concreta, la lletra a) de l’article 88 queda redactada de la següent manera:

5. Es modifica la lletra a de l’article 88 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

«a) Oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar del títol habilitant corresponent, sempre que es compleixin tots els requisits establerts per a poder-lo obtenir.»

Com es pot constatar, la nova definició de la infracció es caracteritza pel fet que l’operador que ofereix o presta el servei turístic sense títol, podria arribar a obtenir-lo, diferenciant-se així de la infracció molt greu de l’article 89.a) en la qual no es disposen dels requisits o condicions normatives per a obtenir l’habilitació corresponent. És a dir, mai es podria arribar a obtenir el títol habilitant.

Així mateix, en allò referent a les infraccions greus es defineixen noves conductes infractores:

  • No comunicar a l’Administració que es desenvolupa una activitat turística clandestina en un habitatge de la seva propietat
  • Superar el nombre màxim d’allotjats permesos
  • No adoptar les mesures corresponents quan es produeixen comportaments que atempten contra les normes bàsiques de convivència en HUTs

Per altra banda, mitjançant la modificació dels articles 91.2 i 93 de la Llei de Turisme, s’introdueix la figura del comercialitzador com a responsable en les infraccions que així ho prevegin i s’afegeixen nous criteris per a graduar les sancions.

Mitjançant la introducció a la Llei de la Disposició Addicional Novena es permet la creació de modalitats d’allotjament turístic per reglament, podent-se regular les condicions i característiques d’aquests.

Finalment, a través de la introducció a la Llei de la Disposició Addicional Desena es crea un règim especial per al municipi de Barcelona en relació amb els HUTs i llars compartides, que podran ser regulades per ordenança municipal. De forma més concreta, es preveu que l’Ajuntament podrà establir requisits particulars i podrà fixar limitacions temporals i períodes màxims de vigència de les habilitacions per exercir aquestes activitats, d’acord amb la legislació vigent.

Barcelona, maig de 2020

Albert Llop i Martí

Pareja i Associats, Advocats