El TJUE reafirma la facultat dels òrgans judicials dels Estats membres per a dotar d’eficàcia provisional disposicions anul·lades si fer el contrari suposa un perjudici encara més gran per al medi ambient.
En la seva Sentència de 28 de juliol de 2016 (C-379/15), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix que un òrgan judicial nacional pot limitar de manera excepcional, per tal d’aconseguir una major protecció del medi ambient, els efectes d’una anul·lació d’una disposició de Dret nacional contrària a la Directiva sobre avaluació ambiental de plans i programes.
És a dir, el TJUE autoritza els òrgans judicials nacionals per a decidir, per exemple, si una disposició anul·lada per no resultar prou respectuosa amb el medi ambient pot seguir sent vigent mentre transcorri el termini que s’atorgui a l’Administració per a aprovar una nova disposició que sí que compleixi els paràmetres de protecció establerts pel Dret de la Unió Europea.
Els requisits que permeten fer ús d’aquesta facultat van ser establerts originalment a la STJUE Inter-Environnement Wallonie et Terre walonne, de 28 de febrer de 2012 i el seu compliment acredita que la no limitació dels efectes de l’anul·lació suposaria un perjudici més gran al medi ambient atès que comportaria una menor protecció.
Per altra banda, en el cas Association france Nature Environnement el TJUE declara que els òrgans judicials nacionals “suprems” en el sentit de l’article 267.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea només poden exercir aquesta facultat excepcional si acrediten fefaentment que no tenen absolutament cap dubte sobre la interpretació de la jurisprudència citada. En cas contrari, és d’aplicació reforçada la regla general de plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE.