El Tribunal Suprem considera que és possible, amb condicions, que el nou planejament degradi un sòl urbà consolidat mitjançant la previsió en aquest sòl d’una actuació de transformació urbanística de renovació, regeneració o rehabilitació.
En la sentència núm. 3779/2018 de 30 d’octubre, el Tribunal Suprem adapta la seva doctrina jurisprudencial majoritària dictada fins ara —confirmant el canvi de criteri iniciat ja en alguna anterior sentència— i declara que, tant de conformitat amb el Texto Refundido de la Ley de Suelo del 2008, com amb el Texto Refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana de 2015, un nou planejament, que contempla una determinada transformació urbanística de renovació, regeneració o rehabilitació, pot degradar el sòl urbà consolidat a sòl urbà no consolidat, sempre i quan es justifiqui, de forma reforçada, la conveniència d’efectuar aquelles operacions a fi de la consecució de determinats interessos públics.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem conclou que, quan l’Administració pública realitza actuacions sobre el medi urbà, el propietari té el deure de participar en la seva execució i en la distribució de beneficis i càrregues que correspongui, tot establint que les obligacions dels propietaris no venen determinades per la categorització del sòl (consolidat o no consolidat), sinó pel tipus d’actuació de transformació urbanística que es realitzi sobre el mateix, atès que la legislació urbanística ja no té com a finalitat essencial la formació d’un nou teixit urbà sobre la base d’una progressiva execució de les diferents actuacions a realitzar sobre el sòl –que donava lloc a la consolidació de situacions la revisió de les quals no era possible—, sinó que , com s’indica a l’article 4 del Texto Refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana de 2015, “La ordenación territorial y la urbanística son funciones públicas no susceptibles de transacción que organizan y definen el uso del territorio y del suelo de acuerdo con el interés general, determinando las facultades y deberes del derecho de propiedad del suelo conforme al destino de éste”.
Per tot l’anterior, el Tribunal Suprem conclou que és possible que el planificador decideixi actuar sobre àmbits que ja són “ciutat” per executar sobre aquests actuacions de renovació, rehabilitació o regeneració urbanes. Ara bé, el TS també diu que, en aquests supòsits, el planificador ha de motivar de manera reforçada la concurrència d’aquella circumstància en la pròpia Memòria del pla abans de procedir a la modificació de la classificació del sòl, evitant així que la mera voluntat transformadora basada en criteris estètics, modernitzadors o de mera oportunitat, provoqui efectes sobre els deures dels propietaris que ja van contribuir el seu dia a la consolidació dels terrenys on s’ubiquen els seus habitatges o locals