El Tribunal General de la Unió Europea avala el règim fiscal de Barça, Athletic, Real Madrid i Osasuna.

El Tribunal General de la Unió Europea, en la sentència del passat 26 de febrer de 2019 (assumpte T-865/16), ha anul·lat la decisió de la Comissió Europea que qualificava d’ajuda estatal el règim fiscal del FC Barcelona, Real Madrid CF, Athletic Club i CA Osasuna, els quatre clubs de futbol professionals espanyols que no varen convertir-se a societats anònimes esportives.  

Amb l’entrada en vigor de la Ley 10/1990, del Deporte, amb l’objectiu de fomentar la transparència en la gestió, s’exigia que els clubs –o els seus equips professionals— que participessin en competicions esportives oficials de caràcter professional i àmbit estatal, havien d’adoptar la forma de “Sociedad Anónima Deportiva  (SAD)”. Tanmateix, la seva Disposició Addicional Setena exceptuava d’aquesta obligació de conversió als clubs que, a l’entrada en vigor de la llei, participessin en competicions oficials de caràcter professional en la modalitat esportiva de futbol i, que en les auditories realitzades per encàrrec de la LFP, des de la temporada 1985/86 haguessin obtingut en totes elles un saldo patrimonial net de caràcter positiu, mesura a la qual es van acollir els quatre clubs esmentats.

La conseqüència principal de mantenir la forma jurídica d’entitat sense ànim de lucre és que portava imperativament als clubs a tributar en l’Impost sobre Societats en el règim d’entitats parcialment exemptes, tributant a un tipus impositiu inferior a l’establert a la normativa general.

La Comissió Europea, una vegada incoat i tramitat el procediment corresponent, va declarar, en la seva Decisió de 4 de juliol de 2016 que, mitjançant la Llei 10/1990, Espanya havia introduït il·legalment una ajuda en forma de privilegi fiscal en l’IS pels quatre clubs de referència, que no era compatible amb el mercat interior, tot ordenant a l’estat Espanyol que procedís a suprimir el règim fiscal favorable i a recuperar amb caràcter immediat i efectiu els beneficis de l’ajuda atorgada.

Aquesta Decisió de la Comissió va ser recorreguda davant el TGUE  per part del FC Barcelona i l’Athletic Club.

El TGUE, en la sentència citada anteriorment, posa de manifest que als quatre clubs beneficiaris del règim controvertit se’ls va aplicar –des de 1990 fins a 2015 –un tipus nominal de gravamen preferent, en comparació amb els equips que operaven sota la forma de SAD.

No obstant l’anterior, afirma que l’examen de l’avantatge resultant “no pot dissociar-se de l’examen dels demés components del règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre”. En aquest sentit, el Tribunal recalca que, en el procediment administratiu tramitat per la Comissió, el Real Madrid CF havia afirmat que la deducció fiscal per reinversió de beneficis extraordinàries era més important per a les SAD que per a les entitats sense ànim de lucre. Concretament, el Real Madrid CF al·legava que aquesta deducció podia ser molt important com a conseqüència de la pràctica de traspassos de jugadors, atès que els beneficis podien reinvertir-se en l’adquisició de nous jugadors.

D’acord amb el Tribunal, la Comissió s’havia basat igualment amb unes xifres d’un estudi que havia aportat el Regne d’Espanya en el procediment administratiu, referides indistintament a tots els sectors i a tots els operadors, i només abastaven quatre exercicis, mentre que el període d’aplicació del règim controvertit s’havia estès del 1990 al 2015.

En definitiva, el TGUE conclou que la Comissió, qui tenia la càrrega de provar l’existència d’una ajuda contrària al mercat interior, va cometre un error en l’apreciació dels fets, sense poder demostrar que l’establiment d’un límit màxim de deduccions fiscals menys avantatjós per a les entitats sense ànim de lucre que per a les SAD no arribava a compensar l’avantatge resultant d’un tipus de gravamen nominal inferior.