El Tribunal Suprem declara la nul·litat del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge “Aiguamolls de l’Empordà” perquè no es va sotmetre a avaluació ambiental estratègica. Sentència de 24 de gener de 2019.
En la sentència núm. 58/2019, de 24 de gener, el Tribunal Suprem declara la nul·litat del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge “Aiguamolls de l’Empordà”, perquè no es va sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica regulada a la Llei 9/2006, de 28 d’abril (actualment, Llei 21/2013, de 9 de desembre).
El TS ratifica, primer de tot, la seva doctrina jurisprudencial referent a què no és exigible sotmetre a avaluació ambiental estratègica els plans que tinguin per objecte principal la protecció ambiental d’un lloc o zona concrets, com ara, els plans d’ordenació dels recursos naturals i els plans rectors d’ús i gestió, perquè “tienen como genuina finalidad la protección ambiental de un lugar o zona concretos, ya que los mismos colman las exigencias de evaluación ambiental que para otros planes y programas impone nuestro ordenamiento jurídico” (STS 30-09-14).
No obstant l’anterior, però, en relació amb els plans especials d’interès natural previstos en la normativa catalana (Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals), el TS conclou que no són només simples plans de gestió d’un espai concret, sinó que tenen la naturalesa de pla territorial sectorial, “en el que se reordenan los usos compatibles y no compatibles y se acomete una nueva categorización del suelo”, i que per aquest motiu no es pot considerar que estiguin exclosos de sotmetre’s a avaluació ambiental estratègica.
El TS reitera en aquesta sentència el seu pronunciament respecte el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc del Montseny, que també va declarar nul perquè no es va sotmetre a avaluació ambiental estratègica (STS 16-12-2016).
En conseqüència, el TS fixa com a doctrina jurisprudencial que “los planes especiales de interés natural previstos en la normativa autonómica catalana no son un simple plan de gestión y tiene la naturaleza de plan territorial sectorial, aun cuando su procedimiento de aprobación sea urbanístico, en el que se reordenan los usos compatibles y no compatibles y se acomete una nueva categorización del suelo, por lo que están sujetos a evaluación ambiental estratégica”.
Per altra part, el TS també assenyala en la sentència que es comenta que l’aprovació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge “Aiguamolls de l’Empordà” no va suposar la modificació del PEIN “Aiguamolls de l’Empordà” ni de la declaració de Parc i Reserves Naturals, pel fet d’incloure dins del seu àmbit i regular altres zones perifèriques de protecció, i que per això no va vulnerar l’article 37 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i Biodiversitat, que disposa que la limitació i ampliació d’un espai d’interès natural s’ha d’establir en la seva norma de creació. El TS afirma, en aquest sentit, que el pla especial es limita a delimitar i regular “tres ámbitos superpuestos (en los que) aparecen regímenes de protección de distinta intensidad en función de los valores concurrentes en cada uno de ellos”.