El TS admet, en determinats supòsits, la impugnació indirecta de valors cadastrals. Sentència del Tribunal Suprem núm. 196/2019, de 19 de febrer.
El Tribunal Suprem resol el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Badajoz contra una sentència del Jutjat contenciós administratiu número 2 de Badajoz, dictada en data 29 de setembre de 2016, en relació amb la possible impugnació indirecta del valor cadastral d’un immoble.
L’interès cassacional objectiu consisteix en determinar si, amb ocasió de la impugnació d’una liquidació de l’IBI, el subjecte passiu pot discutir la qualificació (i consegüent valoració) cadastral del seu immoble, quan aquesta ha esdevingut ferma.
El debat en aquest cas concret se centra en la naturalesa de la finca, considerant el seu propietari que aquesta és rústica, no urbana, d’acord amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura de 26 de març de 2013 (sentència confirmada pel propi TS en la seva sentència de 30 de maig de 2014) que li dóna la raó sobre el caràcter rústic de l’immoble a efectes cadastrals (immoble classificat com sòl urbanitzable pendent de desenvolupar mitjançant planejament derivat), però respecte al qual es van girar les liquidacions en condició d’urbà. L’Ajuntament, en canvi, considera que les liquidacions són conforme a dret, atès que va liquidar segons les dades facilitades pel Cadastre, limitant-se la seva competència a liquidar i recaptar.
El TS recorda la regla general quant a la impugnació dels valors cadastrals: quan el valor cadastral adquireix fermesa, esdevé inatacable. Això, llevat que es promogui algun dels procediments especials de revisió previstos en els articles 216 i següents de la Llei General Tributària. Aquest valor cadastral ferm tampoc podrà ser discutit en el recurs que es plantegi contra la liquidació de l’IBI o plusvàlua municipal. Aquesta regla general, no obstant això, admet dues excepcions:
- La primera es dóna quan el contribuent no va rebre en el seu moment la notificació individualitzada del valor cadastral. És a dir, quan la primera notícia que el contribuent té d’aquest valor és la liquidació de l’IBI o de la plusvàlua municipal. En aquest cas, el contribuent sí podrà, en recórrer aquestes liquidacions, atacar el valor cadastral de l’immoble, encara que aquest hagi adquirit fermesa.
- La segona excepció ocorre quan es donen situacions sobrevingudes, com declaracions judicials o administratives, o modificacions legislatives, que confirmin que el valor cadastral aplicat en les liquidacions d’IBI o plusvàlua no és correcte. En aquest cas, els contribuents també poden atacar el valor cadastral ferm en el recurs contra la liquidació tributària que se’ls notifiqui.
D’acord amb l’anterior, el TS considera que la seva sentència de 30 de maig de 2014 constitueix una circumstància sobrevinguda que justifica que es pugui discutir la valoració cadastral d’un terreny, i la seva qualificació com a urbà, en presentar un recurs contra la liquidació de l’IBI o plusvàlua municipal. Finalment, el TS critica expressament l’actuació de l’Ajuntament de Badajoz, per no haver fet res perquè el Cadastre reconegués la nova condició del terreny després de la sentència de 30 de maig de 2014. Es refereix en concret al principi de bona administració (regulat a l’article 3.1.e) de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic), que imposa a aquesta una conducta suficientment diligent per evitar les disfuncions derivades de la seva actuació, essent insuficient la mera observança de procediments i tràmits.