El Tribunal Suprem estableix el termini per instar l’anul·lació d’una llicència d’obres en via administrativa, en exercici de l’acció pública en matèria urbanística.

En el recurs de cassació resolt pel Tribunal Suprem, la qüestió que presentava interès objectiu per a la formació de jurisprudència consistia en determinar quin és el termini per instar en via administrativa l’anul·lació, per causa d’anul·labilitat, d’una llicència d’obres quan es pretén actuar en l’exercici de l’acció pública en matèria urbanística.

El Tribunal Suprem estableix que el termini per a l’exercici de l’esmentada acció pública és diferent segons s’hagi tingut o no coneixement de la llicència. Si no se n’ha tingut coneixement, aquest termini es prolonga durant el temps d’execució de les obres i fins al transcurs del termini de quatre anys o el que estableixi la corresponent legislació autonòmica, mentre que si s’ha tingut coneixement de la mateixa, regeix el termini general d’impugnació.

En l’assumpte en particular es qüestionava si el redactor del projecte d’obra, per ser arquitecte tècnic, era o no competent per redactar-lo. Tractant-se d’una qüestió de mera competència professional, i no pròpiament de compliment de la normativa urbanística, el Tribunal Suprem considera que no eren aplicables els terminis propis de l’acció pública, per la qual cosa desestima el recurs.