Modificacions introduïdes al Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya per la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient (DOGC 30.4.2020).

Cada any, les lleis de mesures fiscals, financeres, administratives (i altres) són un calaix de sastre que, a banda d’establir el conjunt de mesures necessàries per a completar el règim jurídic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, també incorporen nombroses modificacions normatives, i, aquest any, la Llei 5/2020, del 29 d’abril, no n’és una excepció.

Entre moltes altres, la Llei 5/2020 introdueix modificacions importants al Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLU), aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que ja havia estat modificat pel Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés habitatge.

La normativa urbanística sempre és objecte de successives modificacions que dificulten enormement la seva interpretació i aplicació, en molts casos també com a conseqüència d’una defectuosa redacció dels seus preceptes, i les dues darreres modificacions en són un bon exemple. A més, tot fa indicar que, amb voluntat de donar resposta a problemàtiques diverses originades per la crisi sanitària del COVID_19, la normativa urbanística podria ser objecte de noves modificacions en breu.

En aquest escrit només es fa referència a les modificacions més importants introduïdes per la Llei 5/2020, que es resumeixen en les següents:

1. Modificacions en relació amb els òrgans competents de la Generalitat de Catalunya en matèria urbanística.

• Es modifica substancialment la regulació dels òrgans competents de la Generalitat de Catalunya en matèria d’urbanisme, que se suprimeix de la regulació del TRLU i es preveu desenvolupar per via reglamentària (art. 16), en tot allò que no es reguli expressament en el mateix TRLU. Amb aquest objectiu també es deroga l’article 9 del Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU), aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

• Es suprimeix la figura del conseller com a òrgan unipersonal competent en matèria d’urbanisme i se substitueix per la Comissió de Territori de Catalunya (anteriorment, la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya), a la qual s’atorga un paper més rellevant com a nou òrgan col·legiat amb funcions consultives en matèria de política territorial i urbanisme, però també amb funcions resolutòries pel que fa a la tramitació i aprovació dels plans urbanístics (art. 17).

• En substitució del conseller, s’atorguen noves funcions resolutòries a la Comissió de Territori de Catalunya (abans, Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya) en relació amb l’aprovació definitiva d’instruments de planejament (art. 79). Són les mateixes que abans tenia atribuïdes el conseller, però amb les següents modificacions:

• L’aprovació definitiva de plans d’ordenació urbanística municipal i de programes d’actuació urbanística municipal si es refereixen a municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca, quan abans el conseller només era competent per aprovar definitivament els plans o programes de municipis de més de 100.000 habitants, amb l’informe previ de les comissions territorials d’urbanisme competents.

• L’aprovació definitiva de plans i programes urbanístics plurimunicipals, si compren algun municipi de més de 50.000 habitants o capital de comarca.

• L’aprovació definitiva dels plans parcials urbanístics de delimitació, si és competent, d’acord amb els dos anteriors supòsits, per aprovar definitivament el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent.

• Es suprimeix la regulació de la Direcció General d’Urbanisme i de les seves atribucions (arts. 20 i 21), així com dels articles del Reglament de protecció de la legalitat urbanística (RPLU), aprovat pel Decret 64/2014, de 13 de maig, que regulen les competències d’aquest òrgan en matèria de protecció de la legalitat urbanística, a l’espera de la seva concreció per reglament.

• S’introdueix una nova disposició transitòria al TRLU (DT 21a) que regula el règim transitori d’atribució de competències urbanístiques de l’Administració de la Generalitat i que estableix que, mentre no es determinin per reglament els òrgans competents per a exercir les competències, correspon exercir-les a l’òrgan de rang jeràrquic immediatament inferior del titular del departament que correspongui per raó de la matèria, així com que la nova atribució de competències a la Comissió de Territori de Catalunya és aplicable als procediments urbanístics que es trobin en tramitació en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 5/2020.

• Modificacions que afecten a anteriors modificacions introduïdes pel Decret Llei 17/2019, 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés habitatge.

El Decret Llei 17/2019 va introduir modificacions molt importants a la normativa en matèria d’habitatge i d’urbanisme argumentant que els instruments ordinaris regulats fins aquell moment en la referida normativa eren insuficients per resoldre la situació extrema d’accés a un habitatge digne i adequat per una part significativa de la població (exposició de motius).

Tot just han passat quatre mesos des de l’entrada en vigor del Decret Llei 17/2019 (el 24 de desembre de 2019) i la Llei 5/2020 introdueix noves modificacions a alguns dels preceptes modificats per aquella norma. Són les següents:

• Es preveu raonablement que els habitatges de protecció pública que es construeixin sobre terrenys de titularitat pública també es puguin destinar a un dret de superfície o altres formes de cessió de l’ús sense transmissió de la propietat del sòl, a banda del règim de lloguer (art. 46.4).

• Es modifica la regulació de les intervencions en edificis plurifamiliars existents que podrien justificar la seva destinació total o parcial a habitatges de protecció pública, prèvia qualificació del sòl pel Pla d’ordenació urbanística municipal o el seu planejament derivat (art. 57.7). Se suprimeixen les obres generals de condicionament, conservació i millora, i se substitueixen per les obres de reforma general o de gran rehabilitació, o obres d’ampliació o d’increment del nombre d’habitatges (es mantenen les obres d’ampliació). S’especifica també que la possibilitat de qualificar totalment o parcial els edificis plurifamiliars en el supòsit que siguin objecte d’algunes de les intervencions previstes, només es pot produir quan les referides intervencions tinguin per finalitat allotjar majoritàriament nous residents en els habitatges resultants no reservats a reubicació de reallotjats o a fer efectiu el dret de reallotjament d’anteriors residents o titulars.

• S’introdueix un apartat 7bis a l’article 57 per millorar la redacció referent a la possibilitat que si la qualificació del sòl permet diferents usos, el planejament pot vincular l’ús residencial a la condició que les actuacions edificatòries abans esmentades destinin totalment o parcial l’edificabilitat a habitatges de protecció pública, tot mantenint que si la qualificació urbanística no concreta les unitats d’habitatge sobre les quals recau, l’atorgament de la llicència d’obres resta condicionada a l’obtenció de la qualificació provisional dels habitatges amb protecció oficial i la primera ocupació de l’edificació resta condicionada a l’obtenció de la qualificació definitiva.

• Es modifica la regulació de les àrees destinades al patrimoni públic de sòl i habitatge i del dret legal de tanteig (172.2.a i 173.1.b), en el sentit d’aclarir que l’adquisició de béns mitjançant expropiació forçosa o en exercici del dret de tanteig per integrar-los en el patrimoni públic de sòl i d’habitatge no es pot exercir en les transmissions oneroses entre les societats d’un mateix grup empresarial que tinguin el mateix objecte social o exerceixin una activitat immobiliària similar.

Per facilitar la identificació de les descrites modificacions, a continuació s’incorpora una taula comparativa dels preceptes modificats:

La Llei 5/2020 també modifica la Disposició addicional 6a del Decret Llei 17/2019, que regula el règim especial aplicable als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria de reserves d’habitatge de protecció pública.

En la versió originària s’establia que quan el planejament urbanístic dels municipis compresos a l’àmbit territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona establís reserves d’habitatge de protecció pública, seria exigible el percentatge mínim del 40% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat i en sectors de sòl urbà no consolidat que tingui per objecte la transformació global dels usos principals cap a l’ús residencial, però que aquesta reserva podria reduir-se fins al 30% quan no es pogués garantir la viabilitat econòmica financera de les actuacions.

En la nova versió de la disposició addicional l’excepció per poder reduir les reserves d’habitatge de protecció pública fins al 30% s’introdueix en el supòsit concret de sectors de sòl urbà no consolidat abans esmentats, però alhora es manté amb caràcter general per als dos supòsits. El més probable, però, és que el manteniment de l’excepció per als dos supòsits regulats en la disposició addicional obeeixi a un error material, perquè en cas contrari la modificació introduïda no tindria cap sentit, i que la voluntat del legislador fos limitar l’excepció de reduir les reserves d’habitatge de protecció pública al 30% només en els casos de sectors de sòl urbà no consolidat.

Finalment, també es modifica la disposició addicional per aclarir que l’entrada en vigor del Decret Llei 17/2019 es va produir el 24 de desembre de 2019 i que el règim especial regulat en la mateixa disposició pel que fa a les reserves d’habitatge de protecció pública és aplicable al planejament urbanístic general dels municipis afectats i les seves revisions i modificacions, així com als plans urbanístics derivats i llurs modificacions, que s’aprovin inicialment un cop passat el termini de quaranta-cinc dies hàbils comptats des d’aquella data.

2. Modificacions que afecten la regulació del sistema d’actuació urbanística per reparcel·lació.

La Llei 5/2020 modifica alguns preceptes que regulen el sistema d’actuació urbanística per reparcel·lació:

• S’introdueix un paràgraf a l’apartat cinquè de l’article 122 per especificar que l’exigibilitat del cobrament de les despeses d’urbanització prescriu al cap de tres anys de l’aprovació del compte de liquidació definitiu de la reparcel·lació. Aquest termini és coincident amb el termini de prescripció de tres anys establert en el Codi Civil de Catalunya (art. 121-21) per a reclamacions relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d’execucions d’obra. Tanmateix, per tal que això sigui efectiu, cal que s’aprovin els comptes de liquidació definitius dels projectes de reparcel·lació, cosa que no és habitual.

• Es modifiquen els articles 124 i 127, que regulen l’objecte de la reparcel·lació i els efectes de l’aprovació dels projectes de reparcel·lació, per preveure que en una reparcel·lació s’han de cedir els sòls destinats a sistemes urbanístics de titularitat pública de cessió obligatòria i gratuïta a les administracions públiques que han d’esdevenir titulars de les infraestructures relatives a aquests sistemes i que, si l’administració titular de la infraestructura no està determinada, l’adjudicació del sòl s’ha d’efectuar al municipi en què s’actua, a títol de fiduciari, amb l’obligació de transmetre’l a l’administració pública que hagi d’esdevenir titular de la infraestructura, abans de la seva implantació.

La nova redacció d’aquests preceptes no és suficientment clara, però, utilitzant el substantiu “infraestructures”, sembla referir-se només als sòls per on poden discórrer algunes de les infraestructures a què es fa referència en la regulació dels sistemes urbanístics (art. 34), que serien les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, per transport terrestre, marítim o aeri, les àrees de protecció i les àrees d’aparcament de vehicles (sistema de comunicacions), i les infraestructures d’utilitat pública o d’interès socials corresponents a les xarxes i les instal·lacions connexes de subministrament d’aigua, d’energia elèctrica i de gas, de sanejament d’aigües residuals, d’enllumenat públic i de telecomunicacions, les instal·lacions de producció d’energia elèctrica amb una potència superior a 100 kW, connectades a les xarxes de transport o de distribució d’electricitat, i les instal·lacions de gestió de residus (serveis tècnics), però no als sòls destinats a la implantació d’equipaments comunitaris (centres públics, equipaments religiosos, culturals, docents, …).

3. Modificacions que afecten la regulació de les llicències urbanístiques.

Una última modificació rellevant és la que afecta la regulació del règim jurídic de les llicències urbanístiques. En concret, s’introdueix un nou apartat 3bis a l’article 188 en què es preveu que els municipis poden exigir com a requisit previ que ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència o la comunicació prèvia l’aportació d’un informe d’idoneïtat tècnica emès per un col·legi professional o una entitat col·laboradora habilitada. Aquest informe d’idoneïtat tècnica té per objecte verificar que el projecte tècnic o la documentació tècnica compleix la normativa estatal i autonòmica que ha de ser comprovada en els procediments municipals d’intervenció i que la documentació aportada compleix els requisits d’integritat documental, suficiència i idoneïtat que exigeixin les ordenances municipals.

A més, en aquest nou aportat s’indica que aquests informes tenen la mateixa validesa jurídica que els emesos pel personal de l’Administració encarregat d’aquestes funcions.

Aquesta modificació sembla tenir per objectiu aconseguir agilitzar la tramitació de les llicències urbanístiques i comunicacions prèvies, però planteja alguns dubtes, com ara la procedència d’atribuir a particulars la funció pública de verificar que els projectes tècnics i/o la documentació tècnica compleixen la normativa, o si l’exigència d’aquests informes substituirà efectivament els informes tècnics que s’exigeixen per atorgar les llicències urbanístiques (apartat tercer del mateix precepte), o què succeirà en cas de contradicció entre els informes tècnics municipals i els informes d’idoneïtat, considerant que a aquests últims se’ls atorga la mateixa validesa jurídica que els informes emesos pel personal de l’Administració.

I, finalment, la Llei 5/2020 addiciona una nova disposició addicional al TRLU (DA 20a) per assenyalar que el “procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques per a instal·lar panells solars a la cara exterior de la coberta o de les parets que envolten les obres implantades legalment en el sòl no urbanitzable no està subjecte a l’informe preceptiu de la comissió d’urbanisme en el cas de les construccions o dependències pròpies d’una construcció agrícola, ramadera o forestal, i dels habitatges familiars i les construccions destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones temporeres que hi estiguin associades”.

Pareja i Associats, Advocats

Xavier Soy Ros