El TSJC estima un recurs contenciós administratiu contra l’autorització ambiental de l’abocador de Solius i n’ordena el tancament en el termini d’un mes. Sentència del TSJC núm. 2953/2020, de 7 de juliol
En la seva recent sentència núm. 2953/2020, de 7 de juliol, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat un recurs contenciós administratiu interposat contra la resolució de 10 d’octubre de 2014, del Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, per la qual s’atorga l’autorització ambiental, amb declaració d’impacte ambiental, del Complex de tractament de residus de Solius. Concretament, pel dipòsit controlat de residus no perillosos, la planta de compostatge, el condicionament del nou dipòsit i la millora d’explotació amb nau de premsat.
La citada resolució fou dictada en el marc del procediment d’adequació a la LIIAA de l’activitat del Complex de tractament de residus de Solius, en el transcurs del qual el Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de Residus de Solius (integrat per l’Agència de Residus de Catalunya i diversos municipis) va introduir diverses modificacions substancials al projecte, que foren executades sense cap prèvia autorització administrativa. Les modificacions consistien en (i) la construcció d’un nou vas de disposició amb una suposada capacitat de 798.567 m3; (ii) la reubicació i construcció d’una nova bassa compartimentada per a lixiviats i aigües semi-netes —fora de l’àmbit de l’activitat inicialment autoritzat—; i (iii) la construcció d’una nova nau de premsat de residus.
En vista de l’anterior, l’actora va fonamentar el recurs contenciós administratiu contra l’autorització ambiental de l’activitat, entre altres, en els següents motius: (1) que una part de les instal·lacions de l’activitat són incompatibles amb el règim urbanístic dels terrenys on s’emplacen; (2) que l’avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat s’havia realitzat de forma clarament defectuosa, sobre la base d’un estudi d’impacte ambiental caducat i, en tot cas, clarament insuficient per valorar els efectes que causa sobre el medi ambient, entre altres coses, perquè es refereix a una activitat projectada que no coincideix amb l’activitat finalment autoritzada i perquè no conté un estudi d’alternatives respecte a l’emplaçament i a la solució tècnica adoptada; (3) l’activitat autoritzada incorporava un canvi substancial que exigia la sol·licitud d’una nova autorització ambiental; (4) l’activitat autoritzada es fonamenta sobre la base d’un projecte tècnic que no s’adequava a la realitat, pel que fa concretament al dipòsit de residus controlat.
Doncs bé, la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acull els arguments esgrimits per la part actora, anul·la i deixa sense efectes l’autorització ambiental impugnada, i ordena el cessament de totes les activitats i la clausura de totes les instal·lacions a les que es refereix l’autorització ambiental en un termini màxim d’un mes, tot qualificant que la construcció de diverses instal·lacions sense titulació habilitant, és un fet realment sorprenent per la seva temeritat i desconsideració de la legalitat.