La nova Llei catalana d’àrees de promoció econòmica urbana (LAPEU) permet delimitar àrees gestionades per una entitat de caràcter privat en relació amb les quals es podran liquidar quotes obligatòries als locals inclosos en el seu àmbit, amb la possibilitat d’un cobrament a través d’un procediment de constrenyiment municipal.
El passat 13 de gener de 2021 va entrar en vigor la Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana (des d’ara, LAPEU). Segons l’exposició de motius de la llei, aquesta es basa en l’exemple dels Business Improvement Districts de països com el Canadà o Alemanya i pretén oferir un nou mecanisme de col·laboració públicoprivada per a “dinamitzar i revitalitzar espais on es concentren activitats industrials, comercials o de serveis”.
Concretament, un dels fenòmens als quals pretén posar fi aquesta llei és el dels anomenats establiments free riders, que es beneficien de les tasques de promoció que duen a terme les entitats associatives comercials de caràcter voluntari (com per exemple la instal·lació d’enllumenat de Nadal per part de l’associació d’establiments d’un eix comercial) però no participen en el seu finançament.
D’acord amb el seu preàmbul, la llei s’aprova en exercici de les competències exclusives de Catalunya en matèria de comerç i fires, turisme i indústria, així com de la competència en promoció de l’activitat econòmica.
Segons la llei, les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) són “zones urbanes contínues en què es desenvolupin activitats econòmiques” (article 2.1) i també són “zones geogràfiques d’un o diversos municipis prèviament delimitades”, que estan integrades per “locals”, d’acord amb la definició de la pròpia llei. Segons el seu article 5.2, un local és “la part d’un edifici, o l’edifici sencer, amb accés directe des de la via pública, en què s’exerceix, o en què és susceptible d’ésser exercida una activitat econòmica empresarial”, així com “el solar sense edificar amb capacitat d’admetre una edificació en què sigui possible desenvolupar qualsevol tipus d’activitat econòmica empresarial”.
La delimitació d’una APEU es du a terme a través d’un procediment administratiu que tramita l’ajuntament corresponent. La iniciativa per a promoure’l no només s’atribueix al propi ajuntament (article 5.1.c) sinó que també es confereix als particulars. Concretament, “qualsevol associació empresarial territorial de la zona” de la futura PAEU que acrediti una activitat en aquesta d’un període mínim ininterromput de cinc anys (article 5.1.b) o bé a un quòrum del 25% dels titulars del dret de possessió dels locals inclosos en el projecte d’APEU, que representin a la vegada el 25% dels vots calculats d’acord amb el còmput de la pròpia llei (article 5.1.a).
La creació d’una APEU exigeix que prèviament s’hagi constituït una “entitat gestora” de la zona, de caràcter privat, “sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia” (article 3), que presenta certes semblances amb figures existents en altres àmbits, com les juntes de compensació regulades a la legislació urbanística. L’entitat gestora de l’APEU ve constituïda pels titulars dels drets de possessió dels locals inclosos a l’APEU que s’hi adhereixin i, un cop delimitada l’APEU, haurà de signar un conveni amb l’ajuntament d’un període de vigència màxim de cinc. anys (article 12.2h) i desenvolupar totes les funcions que preveu la LAPEU, que en essència es corresponen amb activitats de promoció i suport de l’activitat econòmica que es dugui a terme dins de l’APEU (article 4).
La innovació més important de la llei és que una APEU es finançarà, entre d’altres, amb “les contraprestacions econòmiques o quotes que s’estableixin obligatòriament”, que tindran la condició de “prestació patrimonial de caràcter públic no tributari” d’acord amb la legislació tributària (apartats 3r i 4rt de l’article 2 LAPEU). L’obligació de satisfacció de la quota no naixerà de la delimitació de l’APEU sinó de la corresponent ordenança fiscal municipal. En el cas que no es compti amb aquesta ordenança fiscal, l’aprovació inicial de la delimitació d’una APEU implicarà la iniciació del procediment d’aprovació o modificació de l’ordenança fiscal sobre la quota de l’APEU (article 10.1.b LAPEU).
En coherència amb el caràcter de prestació patrimonial de caràcter públic, la llei no preveu que la no adhesió a l’entitat gestora impliqui l’exempció de la quota, i, si bé el cobrament de les quotes obligatòries correspon d’entrada a l’entitat gestora de l’APEU, en cas d’impagament es pot sol·licitar a l’Ajuntament que iniciï el procediment de cobrament per la via de constrenyiment (article 26.6).
Per últim, cal tenir en compte que, en el seu títol II, la llei conté una regulació específica de les APEU “en els polígons d’activitat econòmica”, que es defineixen com a àrees en sòl urbà superiors a 0,5 hectàrees “en què s’estableixi pel planejament urbanístic l’ús industrial o l’ús logístic com a predominant” (article 31.a).
Dr. Pol Fontboté Pradilla
Pareja i Associats, Advocats
Llei 15-2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana