El Tribunal Suprem declara que no pot identificar-se l’àmbit objectiu del recurs contenciós administratiu amb el tipus i abast de les mesures cautelars. Sentència del Tribunal Suprem núm. 1688/2020, de 9 de desembre.
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la sentència núm. 1688/2020, de 9 de desembre, sobre la impossibilitat d’identificar l’àmbit objectiu del recurs contenciós administratiu amb el tipus i abast de les mesures cautelars en un supòsit en el qual la societat recurrent havia impugnat l’acte administratiu de declaració de derivació de responsabilitat solidària, dictat per la Tresoreria General de la Seguretat Social, però havia sol·licitat la mesura cautelar de suspensió i paralització de les actuacions executives que havia iniciat l’administració arran de l’acte impugnat.
Així doncs, el Tribunal entén que, en un supòsit com l’examinat, on se sol·licita l’adopció de mesures cautelars respecte d’un acte que, tot i no ser l’impugnat, és executiu d’aquest, es pot entendre que existeix una connexió essencial i una vinculació directa que permetria d’adopció de la mesura cautelar atès que aquestes no poden limitar-se a l’àmbit objectiu del recurs contenciós administratiu sinó que han de ser totes aquelles que impedeixin que es frustri la finalitat legítima del recurs i que siguin necessàries per preservar l’efecte útil de la sentència.
No obstant això, el Tribunal estima que no procedeix l’adopció de la mesura cautelar sol·licitada atès que considera que, si bé és cert que la no suspensió de les actuacions executives possiblement frustrarà la finalitat legítima del recurs, la societat recurrent podia haver obtingut l’esmentada suspensió molt abans si hagués impugnat el requeriment de pagament, la provisió de constrenyiment o la diligència d’embargament. Així doncs, atès que no va dur a terme cap d’aquestes actuacions, els actes administratius impugnats van esdevenir ferms i, en conseqüència, el Tribunal entén que no procedeix l’adopció de la mesura cautelar sol·licitada.
