El Consell Basc de la Competència ha publicat un decàleg de bones pràctiques en la tramitació de contractes menors per a entitats locals.

En el marc de la iniciativa Municipios y Competencia, de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) en col·laboració amb les autoritats de competència autonòmiques, el  Consell Basc de la Competència (CBC) ha estudiat l’ús dels contractes menors, en particular per part de les administracions locals. El CBC ha elaborat un document que identifica les irregularitats detectades en l’ús d’aquests contractes i que conté un decàleg de bones pràctiques en la tramitació d’aquests expedients per a garantir la lliure competència (accessible aquí).

Així mateix, la CNMC i el CBC van organitzar, el passat 3 de novembre, una jornada de debat on es va presentar el document elaborat pel CBC (accessible al canal YouTube de la CNMC)

El document del CBC “Decálogo de buenas prácticas en la tramitación de los contratos menores por las entidades locales” (amb referència LEA/AVC Nº 581‐PROM‐2022) exposa les irregularitats detectades més freqüentment en l’ús del contracte menor per part de les entitats locals i dicta un decàleg de bones pràctiques, amb l’objecte d’oferir recomanacions que serveixin de guia a aquests ens a l’hora de tramitar els expedients, per tal d’aconseguir que la contractació menor respecti la legalitat vigent i garanteixi el principi de lliure competència, atès que la facilitat i senzillesa en la seva tramitació han dut, sovint, a un ús abusiu d’aquest tipus de figura.

Les principals característiques dels contractes menors són la possibilitat d’escollir l’adjudicatari d’una forma directa i els llindars màxims, que són els que permeten determinar en quines situacions es pot acudir a aquest tipus de contracte. De fet, l’article 118 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) és la disposició que fixa que són contractes menors els contractes d’obres el valor estimat dels quals sigui inferior a 40.000 €, i els contractes de serveis o subministraments el valor estimat dels quals sigui inferior 15.000 €.

Tanmateix, ens trobem que la figura del contracte menor està sent emprada sovint sense la justificació necessària, essent un dels casos més habituals el del fraccionament del contracte, consistent en dividir un contracte per tal de disminuir la seva quantia i, així, evitar els requisits referents a la publicitat i els relatius al procediment d’adjudicació que corresponguin.

En aquest sentit, per a determinar si existeix fraccionament del contracte amb el qual s’estigui intentant eludir les normes que han de regir el procediment de contractació, cal realitzar una anàlisi conjunta de la definició de l’objecte del contracte i sobre el concepte de fraccionament.

L’objecte, de conformitat amb l’article 99 de la LCSP, ha de ser determinat i, segons l’article 116 de la LCSP, també ha de ser complet, comprenent l’execució de la totalitat de les prestacions per a cobrir les necessitats que tingui l’entitat respecte a la mateixa utilitat. En aquest sentit, ha adquirit importància el concepte “unitat operativa o funcional” per a saber quines prestacions ha de comprendre l’objecte del contracte: s’entén que es dóna aquesta unitat si els elements són inseparables per a aconseguir una mateixa finalitat o si són imprescindibles per al correcte funcionament del que es pretén aconseguir mitjançant la celebració del contracte. També s’ha pronunciat, a aquest respecte, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en diferents sentències, com la de l’assumpte C-574/10, on es concloïa que tres dels contractes d’arquitectura que s’estaven analitzant estaven interconnectats de tal forma, per tractar d’una obra d’un mateix edifici i per la seva homogeneïtat tècnica i econòmica, que s’haurien d’haver contractat com una sola obra.

El fraccionament, doncs, s’entén que és “irregular” quan es divideix o es trosseja l’objecte del contracte per tal d’adjudicar a través de la modalitat del contracte menor i, així, eludir la tramitació exigida per a la resta de procediments que es recullen a la LCSP. Cal destacar, però, que no hi haurà fraccionament irregular en el cas de la divisió en lots regulada a l’article 99.4 de la LCSP, atès que són supòsits on, a més, queda garantit el compliment dels principis de publicitat i igualtat d’accés a la licitació.

Una altra pràctica abusiva freqüent en el camp de la contractació menor és la recurrència i concatenació de contractes, considerada com a tal perquè la figura del contracte menor es concep per a donar resposta ràpida a necessitats excepcionals d’escassa quantia, i per això no té sentit que es donin d’una forma recurrent. Així mateix, es detecten irregularitats relacionades amb la superació del llindar establert per la normativa, la durada superior als dotze mesos, la falta de documentació necessària a l’expedient, etc.

A tall de conclusió, el CBC afirma que la contractació menor és una eina que permet la provisió de les necessitats d’una entitat emprant menys temps i recursos, però que el seu ús abusiu pot dur al tancament de mercats per períodes de temps prolongats, fet que podria dur a preus més elevats i prestacions de pitjor qualitat. Per aquest mateix motiu, s’ha de procurar trobar un equilibri entre l’eficiència procedimental (recursos i temps) i la salvaguarda dels principis de concurrència i lliure competència en l’àmbit de la contractació menor. En aquest sentit, cal destacar la importància d’utilitzar instruments de gestió adequats, entre els que se trobem el de la correcta planificació de necessitats de contractació per part de les Administracions.

Finalment, com a annex a aquest article, s’adjunta el decàleg de bones pràctiques que ha aprovat el Consell, a fi de veure quines pautes ha aprovat aquest per a un ús eficaç i responsable del contracte menor.