El Tribunal Suprem determina que no procedeix la inadmissió d’un recurs per manca d’esgotament de la via administrativa quan l’acte impugnat consistia en una resolució presumpta de l’Administració (Sentència del Tribunal Suprem núm. 280/2023, de 7 de març de 2023).
Per mitjà de la Sentència de data 7 de març de 2023 (recurs 3069/2021), el Tribunal Suprem (TS) ha resolt un recurs de cassació sobre la procedència d’admetre un recurs contenciós administratiu, tot i que no s’hagi esgotat la via administrativa prèvia, quan l’acte impugnat consisteixi en una resolució presumpta de l’Administració, i, per tant, la persona interessada no disposava de la informació sobre les accions a interposar contra la mateixa.
En el supòsit de fet, el ciutadà havia formulat una sol·licitud d’ingressos indeguts a l’Ajuntament de Valladolid, l’any 2015, per tal que li fossin retornats els imports abonats en concepte de l’Impost sobre Béns Immobles relatius als exercicis 2011 a 2015 i els interessos de demora corresponents, tot considerant que havien estat ingressats de manera indeguda a l’Ajuntament.
Transcorreguts quatre anys sense obtenir cap resposta per part del Consistori, l’interessat va interposar un recurs contenciós administratiu davant els Jutjats de Valladolid contra la desestimació presumpta, per silenci administratiu, de la referida sol·licitud d’ingressos indeguts. Tan sols un mes després d’haver-se interposat el recurs judicial, l’Ajuntament va dictar la resolució expressa tot desestimant la petició de l’interessat i denegant la devolució d’ingressos indeguts.
En el marc de l’esmentat recurs judicial, l’Ajuntament va invocar un motiu d’inadmissibilitat consistent en la manca d’esgotament de la via administrativa prèvia a la fase judicial, que constitueix un requisit obligatori d’acord amb el que disposa l’article 25.1 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa (LJCA):
“El recurs contenciós administratiu és admissible amb relació a les disposicions de caràcter general i als actes expressos i presumptes de l’Administració pública que posin fi a la via administrativa, ja siguin definitius o de tràmit, si aquests decideixen directament o indirectament el fons de l’afer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims.”
En aquest sentit, l’Ajuntament va sostenir que l’interessat no havia formulat la reclamació econòmica-administrativa corresponent contra l’acte presumpte de desestimació de la sol·licitud, que és un requisit necessari per posar fi a la via administrativa, motiu pel qual el recurs contenciós havia de ser inadmès de conformitat amb l’article 69.c) LJCA (“La sentència ha de declarar la inadmissibilitat del recurs o d’alguna de les pretensions en els casos següents: c) Que tingui per objecte disposicions, actes o actuacions no susceptibles d’impugnació.”).
Així mateix, l’Ajuntament va al·legar, amb caràcter subsidiari, la falta d’ampliació del recurs a la resolució expressa de caràcter desestimatori dictada amb posterioritat a la interposició del recurs judicial.
En aquest context, tant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Valladolid com la Sala del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó van desestimar el motiu d’inadmissibilitat adduït per l’Administració, condemnant-la a retornar a l’interessat les quantitats que havien estat ingressades indegudament, i els interessos de demora corresponents.
En la mateixa línia, el TS ha resolt el recurs de cassació per mitjà d’una sentència clara i didàctica, tot fixant doctrina jurisprudencial respecte de la manca d’esgotament de la via administrativa quan l’Administració no ha resolt el procediment de manera expressa.
Segons l’Alt Tribunal, l’Administració no pot beneficiar-se de l’incompliment de la seva obligació de resoldre del procediment, que constitueix una actitud contrària al principi de bona administració, invocant la manca de formulació de recurs administratiu -en aquest cas, de la reclamació econòmica-administrativa-, considerant que l’única finalitat o intenció d’aquesta invocació és la demora de la possibilitat d’accedir a la jurisdicció de l’interessat, i la generació de més dilacions indegudes en el procediment.
En aquest sentit, el TS ha determinat que no es pot exigir a l’interessat que efectuï una reclamació econòmica-administrativa amb caràcter previ a la via judicial, sense que ni tan sols li hagi estat indicada l’orientació processal corresponent per mitjà del peu de recurs que l’Administració ha d’incorporar a la resolució del procediment.
Finalment, per mitjà d’aquesta sentència, el TS també ha recordat l’abundant jurisprudència existent en relació amb la innecessària ampliació a l’acte exprés desestimatori posterior a la interposició del recurs contenciós administratiu (sense perjudici que pugui efectuar-se), amb l’excepció d’aquells casos en què l’acte exprés modifiqui o afegeixi motius rellevants i diferents d’allò que podia deduir-se de la desestimació presumpta per silenci del procediment.
