L’ACCO ha publicat un estudi sobre la situació de les energies renovables a Catalunya des de la perspectiva de la política de la competència.

L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha publicat l’estudi “L’energia renovable a Catalunya des de la perspectiva de la política de competència” basat en l’estudi econòmic “Les renovables a Catalunya”, realitzat pel BSE Energy Research Group, per encàrrec de la mateixa ACCO¹. Aquest document aporta un resum de l’estudi de l’ACCO.

1.      Situació actual de les renovables a Catalunya

 L’estudi presenta la situació actual de les energies renovables a Catalunya. D’acord amb les dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), durant el 2022 només el 15,6% de la producció d’energia elèctrica va ser amb fonts energètiques renovables. Dins aquesta proporció, l’energia hidroelèctrica va representar el 6,8%, l’eòlica el 5,8%, l’energia fotovoltaica el 2% i les altres energies renovables només l’1%.

Tal com afirma la mateixa ACCO, resulta essencial que la producció d’energia elèctrica provingui de fonts lliures de carboni per canviar el model energètic i assolir així els objectius de descarbonització de l’economia. En línia amb aquest objectiu, s’emmarca l’estudi, el qual pretén analitzar els mercats de generació d’electricitat a partir de fonts renovables a Catalunya, tant pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques i eòliques (energies renovables a gran escala) com als mòduls de autoconsum en edificis (energies renovables a petita escala).

Energies renovables a gran escala (eòlica i solar)

De l’estudi es conclou que, encara que aquesta darrera dècada hagués estat l’oportunitat idònia per fer el canvi de model productiu energètic, la realitat és que a Catalunya les energies renovables a gran escala no han aconseguit el nivell de penetració desitjable ni esperat per la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT).

Entre els factors que n’han limitat el desenvolupament i la implementació trobem:

–  Factors de mercat, mentre que poden influir en els nivells d’inversió i rendiment dels parcs energètics. Per exemple, s’ha pogut observar com els costos de les renovables s’han reduït dràsticament a la darrera dècada, vorejant al cost zero. Al mateix temps, els beneficis del parc estan determinats principalment pel preu de la venda del MWh. La qüestió és que aquest preu és variable en una escala de valors alta, i per tant, la incertesa respecte a la inversió la redueix.

A tot això, també cal tenir en compte, l’alça dels tipus d’interès, els costos d’inversió creixents i les limitacions a la cadena de subministraments.

• Factors de política pública i regulació: L’ACCO puntualitza que, la manca de planificació normativa i els problemes derivats de la regulació de la producció energètica de renovables han provocat una burocratització més gran dels tràmits per obtenir permisos i més distorsions en la inversió dels parcs d’energia

Destaca l’efecte negatiu del Decret llei 147/2009, de 22 de setembre d’àmbit català, el qual definia unes zones de desenvolupament prioritari per als parcs eòlics i establia restriccions en la instal·lació d’aquestes infraestructures fora d’aquestes zones delimitades. Posteriorment, a Catalunya es van aprovar el Decret Llei 16/2019, del 26 de novembre, i el Decret Llei 24/2021, del 26 d’octubre, que incorporava obligacions de participació ciutadana municipal en els processos de decisió de projectes a gran escala, així com la participació en una part de la propietat d’alguns d’aquests projectes (de més de 10 MW per a parcs eòlics, i de més de 5W per a plantes solars.) Això ha tingut com a resultat que s’implementin parcs fotovoltaics més petits per evitar la participació ciutadana.

• Acceptació social: els actors locals i la ciutadania tampoc no han acceptat el desenvolupament de projectes concrets a causa de l’impacte visual i ambiental de les grans infraestructures, així com per la distribució inequitativa dels beneficis i costos que impliquen.

Energies renovables a petita escala (solar)

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més densitat de població de l’Estat, i aquest potencial per aprofitar l’energia solar a les teulades s’ha vist reflectit en els darrers anys, en què hi ha hagut un increment de les instal·lacions d’energia fotovoltaica d’autoconsum. Entre els factors que expliquen aquesta tendència hi ha la pujada del preu de l’electricitat, la dràstica reducció dels costos de les plaques solars, la instauració de subsidis o els canvis en la regulació.

Concretament, amb el Reial Decret 15/2018, del 5 d’octubre, es va redefinir el concepte d’autoconsum, i es van diferenciar dues modalitats: sense excedents, que no pot aportar energia a la xarxa, i amb excedents, que pot bolcar energia a la xarxa. Les instal·lacions d’autoconsum sense excedents s’eximeixen d’obtenir permisos d’accés i de connexió a

la xarxa. Dins la modalitat amb excedents les instal·lacions poden acollir-se al mecanisme de compensació simplificada o no fer-ho.

Pel que fa a la distribució de la potència instal·lada, l’estudi destaca que aquesta es concentra a la zona litoral, prelitoral i al plànol de Lleida.

2.      Anàlisi de competència

 L’estudi duu a terme una anàlisi de competència de la situació de les energies renovables a Catalunya. Destaca, en primer lloc, que el mercat ibèric de la producció elèctrica ha estat tradicionalment concentrat en grans empreses integrades verticalment, com ara Iberdrola i Endesa, les quals controlaven més del 70% del mercat. Tot i això, des de la liberalització dels anys 90 i l’entrada de productors d’energia renovable, aquesta concentració ha disminuït significativament. Entre el 2017 i el 2022, la quota de mercat conjunta de les cinc principals empreses en generació d’energia (Iberdrola, Endesa, EDP i Repsol) va baixar del 60% al 50%, amb un notable augment de la participació de les energies renovables, sobretot a les hores amb més radiació solar.

Pel que fa al mercat al detall, des del 2009, Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP (ara Total Energies) i Repsol han mantingut el seu domini, abastint el 80% dels consumidors. Tot i que hi ha noves empreses més petites, els grans grups continuen tenint una posició dominant. A Catalunya, per exemple, Endesa controla el 68% del mercat residencial. Justament en aquest territori destaca que, fins a la cinquena posició, no hi ha un operador que no pertanyi a un dels principals grups comercials.

Així mateix, l’estudi conclou que el creixement de les energies renovables al mercat ibèric ha tingut un impacte positiu en la competència del mercat majorista, reduint el poder de les grans elèctriques tradicionals i contribuint a una disminució substancial dels preus. De manera general, per cada GWh addicional de generació eòlica, els preus finals al mercat majorista baixen aproximadament 2 €/MWh i, amb l’energia solar, la reducció és d’uns 4 €/MWh per cada GWh addicional.

Tot i això, segons l’ACCO, el sistema marginalista per a la fixació de preus (que era adequat quan predominaven les energies fòssils) necessita una reforma per reflectir els costos mitjans de l’electricitat. En línia amb els objectius de promoció i incentivació de contractes a llarg termini entre productors de renovables i consumidors, Europa ha acordat reformar el sistema de preus energètics. Finalment, el sector dels comercialitzadors del mercat elèctric espanyol continua caracteritzant-se per una gran concentració i preus no competitius, fet que en última instància repercuteix negativament els consumidors.

3.      Recomanacions i conclusions

 L’estudi de l’ACCO conclou amb una sèrie de recomanacions per fomentar la competència d’aquest sector econòmic, tot seguit resumit.

Energies renovables a gran escala (eòlica i solar):

• Crear un marc legal estable per promoure inversions a llarg termini en infraestructures de producció elèctrica amb energies renovables.
• Reduir terminis i eliminar duplicacions de tràmits
• Reformar el sistema de preus de l’electricitat per reflectir els costos mitjans de producció.
• Acomodar els costos marginals propers a zero i la volatilitat del recurs

Promoció de la competència al mercat minorista:

• Reduir la dominació de grans grups comercials mitjançant polítiques i normativa que incentivi l’entrada de noves empreses més petites i independents per augmentar-ne la competència.
• Reduir la inseguretat jurídica derivada de canvis regulatoris
• Estudiar els impactes de la producció d’energia renovable en la formació de preus i la viabilitat de noves inversions.
• Potenciar la flexibilitat de la demanda, incloent l’ús del cotxe elèctric il’emmagatzematge amb bateries.
• Millorar la xarxa de transmissió i gestionar els recursos de manera més

Fomentar la transparència:

• Desenvolupar polítiques que garanteixin als consumidors informació clara i accessible sobre les diferents tarifes i serveis disponibles.
• Facilitar la presa de decisions informades sobre proveïdors d’electricitat.

Energia solar a petita escala (autoconsum):

• Facilitar la implementació i la tramitació de comunitats energètiques, minimitzant les restriccions geogràfiques.
• Desenvolupar un marc regulador complet i promoure canals d’informació.
• Promoure la col·laboració entre actors locals, especialment en zones urbanitzades i per a llars sense accés directe a autoconsum.
• Garantir la connexió a la xarxa per part d’empreses distribuïdores.
• Simplificar processos per a instal·ladors i comercialitzadores

¹Tots     dos     documents     són     accessibles     a     la     pàgina     web     de     l’ACCO (https://acco.gencat.cat/ca/detall/article/20240620_estudi_renovables_catalunya).