Interpretació del principi d’unitat predial: règim de fora d’ordenació d’una edificació i extensió d’efectes a la resta de la finca.
En la Sentència 961/2024, de 20 de març, la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interpreta el principi d’unitat predial en la situació urbanística de fora d’ordenació d’una edificació, fent un pas endavant a favor de l’admissió d’obres d’augment de volum en edificacions situades en finques on hi ha altres edificacions en aquella situació urbanística (possibilitat aquesta que ha generat moltes discussions doctrinals).
En la citada Sentència, el TSJC resol un recurs d’apel·lació (recurs núm. 50/2023) interposat contra la Sentència 214/2022, de 10 de juny de 2022, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona (recurs núm. 118/2020), que va concloure que, d’acord amb l’article 108 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 (en endavant, TRLU), no és possible l’atorgament d’una llicència urbanística per a l’ampliació d’una edificació que no es troba en situació de fora d’ordenació perquè a la finca on s’ubica hi ha una altra edificació que es troba en aquella situació, pel fet que fou construïda sense llicència o ordre d’execució de l’Administració o sense ajustar-se a les seves condicions, havent prescrit l’acció de restauració de la legalitat urbanística. Per tant, el Jutjat interpreta el principi d’unitat predial en el sentit que, d’acord amb l’article 108.2 del TRLU, la prohibició d’obres d’augment de volum no afecta només a les edificacions que es troben en situació de fora d’ordenació, sinó que també s’ha d’estendre a la totalitat de la finca i a totes les edificacions construïdes en la mateixa.
En el recurs d’apel·lació, la recurrent va al·legar que el Jutjat no havia interpretat correctament l’article 108.2 del TRLU, ni tampoc el principi d’unitat predial, i que la situació de fora d’ordenació d’una edificació no impedeix autoritzar obres d’augment de volum en una altra edificació de la mateixa finca que no es trobi en aquella situació, perquè les restriccions del règim d’intervenció en edificacions en fora d’ordenació no es poden estendre automàticament a la totalitat de les edificacions d’una mateixa finca.
Per la seva part, la part apel·lada va defensar que el principi d’unitat predial, que exigeix el tractament unitari de la totalitat d’una edificació entesa aquesta com una realitat constructiva única, és aplicable als efectes d’impedir una llicència d’edificació quan s’hagi produït un incompliment perllongat d’una ordre de restauració de la legalitat urbanística en una parcel·la, essent en aquest supòsit el compliment de l’ordre d’enderrocament una “conditione iuris” per a poder legalitzar una nova intervenció edificatòria a la finca. En aquest mateix sentit, la part apel·lada proclamava el següent:
“… La existencia de una o más edificaciones fuera de ordenación en una misma parcela hacen imposible su compatibilidad con el planeamiento urbanístico y, consecuentemente, hacen inviable el otorgamiento de una nueva licencia de obras mayores en la propia parcela, sin haber restaurado previamente el orden urbanístico alterado”.
Doncs bé, en la sentència comentada, el TSJC resol el recurs d’apel·lació recordant, en primer lloc, que la naturalesa de l’atorgament o denegació d’una llicència és reglada i, en conseqüència, que l’anàlisi sobre la procedència o no d’atorgar la llicència urbanística s’ha de cenyir exclusivament a comprovar si l’actuació sol·licitada és o no conforme amb les determinacions del planejament i altres disposicions aplicables.
I a continuació, el TSJC conclou que no es pot condicionar l’atorgament d’una llicència urbanística que té per l’objecte l’augment de volum d’una edificació a l’enderrocament d’una altra edificació, o part d’una altra edificació, que es troba en situació de fora d’ordenació, per haver-se construït de forma il·legal i haver prescrit l’acció de restauració, negant l’extensió de la situació de fora d’ordenació a totes les edificacions d’una mateixa finca i, en conseqüència, descartant l’aplicació del principi d’unitat predial en aquests casos. Sobre aquesta base, la sentència d’apel·lació dictamina el següent:
“… rechazamos que el derribo de las naves existentes sin licencia constituya una verdadera “conditione iuris” para licenciar cualquier nueva intervención edificatòria sobre la parcela, no siendo ni aplicable ni pertinente traer a colación el referido principio de “unidad predial”.
