Anul·lació d’un Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona que va informar desfavorablement la sol·licitud d’autorització provisional d’una activitat d’aparcament a l’aire lliure.

En la sentència núm. 617-2019, de 28 de juny (rec. 464/2011), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la un Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona que va informar desfavorablement la sol·licitud d’autorització provisional d’una activitat d’aparcament a l’aire lliure.

En el supòsit resolt per la sentència, l’interessat sol·licitant de l’autorització era, al seu torn, el propietari dels terrenys on volia exercir l’activitat provisional. Els terrenys en qüestió havien estat inclosos en un polígon d’actuació per ser executats pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, és a dir, per iniciativa privada. Per aquest motiu, la Comissió va considerar que, si s’atorgava l’autorització, el propietari no tindria incentius per executar el planejament previst, perquè podria voler consolidar-hi l’activitat provisional d’aparcament a l’aire lliure.

No obstant, el Tribunal considera que es tracta d’un obstacle perfectament superable, perquè l’article 115.3) del Decret Llei 1/2005, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, d’aplicació al cas, estableix que l’Administració pot decidir quina modalitat d’actuació s’ha d’aplicar en funció de, entre altres criteris, la col·laboració que obtingui de la iniciativa privada. Per això, en cas d’un eventual incompliment del propietari, l’Administració podria modificar el sistema d’actuació a la modalitat de cooperació, executant les obres d’urbanització per si mateixa, mentre que el propietari tindria l’obligació de costejar-les i aportar els terrenys de lliurament o cessió obligatòria i gratuïta.