El Consell Basc de la Competència ha publicat un decàleg de bones pràctiques en la tramitació de contractes menors per a entitats locals.

En el marc de la iniciativa Municipios y Competencia, de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) en col·laboració amb les autoritats de competència autonòmiques, el  Consell Basc de la Competència (CBC) ha estudiat l’ús dels contractes menors, en particular per part de les administracions locals. El CBC ha elaborat un document que identifica les irregularitats detectades en l’ús d’aquests contractes i que conté un decàleg de bones pràctiques en la tramitació d’aquests expedients per a garantir la lliure competència (accessible aquí).

Així mateix, la CNMC i el CBC van organitzar, el passat 3 de novembre, una jornada de debat on es va presentar el document elaborat pel CBC (accessible al canal YouTube de la CNMC)

El document del CBC “Decálogo de buenas prácticas en la tramitación de los contratos menores por las entidades locales” (amb referència LEA/AVC Nº 581‐PROM‐2022) exposa les irregularitats detectades més freqüentment en l’ús del contracte menor per part de les entitats locals i dicta un decàleg de bones pràctiques, amb l’objecte d’oferir recomanacions que serveixin de guia a aquests ens a l’hora de tramitar els expedients, per tal d’aconseguir que la contractació menor respecti la legalitat vigent i garanteixi el principi de lliure competència, atès que la facilitat i senzillesa en la seva tramitació han dut, sovint, a un ús abusiu d’aquest tipus de figura.

Les principals característiques dels contractes menors són la possibilitat d’escollir l’adjudicatari d’una forma directa i els llindars màxims, que són els que permeten determinar en quines situacions es pot acudir a aquest tipus de contracte. De fet, l’article 118 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) és la disposició que fixa que són contractes menors els contractes d’obres el valor estimat dels quals sigui inferior a 40.000 €, i els contractes de serveis o subministraments el valor estimat dels quals sigui inferior 15.000 €.

Tanmateix, ens trobem que la figura del contracte menor està sent emprada sovint sense la justificació necessària, essent un dels casos més habituals el del fraccionament del contracte, consistent en dividir un contracte per tal de disminuir la seva quantia i, així, evitar els requisits referents a la publicitat i els relatius al procediment d’adjudicació que corresponguin.

En aquest sentit, per a determinar si existeix fraccionament del contracte amb el qual s’estigui intentant eludir les normes que han de regir el procediment de contractació, cal realitzar una anàlisi conjunta de la definició de l’objecte del contracte i sobre el concepte de fraccionament.

L’objecte, de conformitat amb l’article 99 de la LCSP, ha de ser determinat i, segons l’article 116 de la LCSP, també ha de ser complet, comprenent l’execució de la totalitat de les prestacions per a cobrir les necessitats que tingui l’entitat respecte a la mateixa utilitat. En aquest sentit, ha adquirit importància el concepte “unitat operativa o funcional” per a saber quines prestacions ha de comprendre l’objecte del contracte: s’entén que es dóna aquesta unitat si els elements són inseparables per a aconseguir una mateixa finalitat o si són imprescindibles per al correcte funcionament del que es pretén aconseguir mitjançant la celebració del contracte. També s’ha pronunciat, a aquest respecte, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en diferents sentències, com la de l’assumpte C-574/10, on es concloïa que tres dels contractes d’arquitectura que s’estaven analitzant estaven interconnectats de tal forma, per tractar d’una obra d’un mateix edifici i per la seva homogeneïtat tècnica i econòmica, que s’haurien d’haver contractat com una sola obra.

El fraccionament, doncs, s’entén que és “irregular” quan es divideix o es trosseja l’objecte del contracte per tal d’adjudicar a través de la modalitat del contracte menor i, així, eludir la tramitació exigida per a la resta de procediments que es recullen a la LCSP. Cal destacar, però, que no hi haurà fraccionament irregular en el cas de la divisió en lots regulada a l’article 99.4 de la LCSP, atès que són supòsits on, a més, queda garantit el compliment dels principis de publicitat i igualtat d’accés a la licitació.

Una altra pràctica abusiva freqüent en el camp de la contractació menor és la recurrència i concatenació de contractes, considerada com a tal perquè la figura del contracte menor es concep per a donar resposta ràpida a necessitats excepcionals d’escassa quantia, i per això no té sentit que es donin d’una forma recurrent. Així mateix, es detecten irregularitats relacionades amb la superació del llindar establert per la normativa, la durada superior als dotze mesos, la falta de documentació necessària a l’expedient, etc.

A tall de conclusió, el CBC afirma que la contractació menor és una eina que permet la provisió de les necessitats d’una entitat emprant menys temps i recursos, però que el seu ús abusiu pot dur al tancament de mercats per períodes de temps prolongats, fet que podria dur a preus més elevats i prestacions de pitjor qualitat. Per aquest mateix motiu, s’ha de procurar trobar un equilibri entre l’eficiència procedimental (recursos i temps) i la salvaguarda dels principis de concurrència i lliure competència en l’àmbit de la contractació menor. En aquest sentit, cal destacar la importància d’utilitzar instruments de gestió adequats, entre els que se trobem el de la correcta planificació de necessitats de contractació per part de les Administracions.

Finalment, com a annex a aquest article, s’adjunta el decàleg de bones pràctiques que ha aprovat el Consell, a fi de veure quines pautes ha aprovat aquest per a un ús eficaç i responsable del contracte menor.


DECÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES

Primera

Abans de començar la tramitació de l’expedient de contractació ha d’acreditar-se l’existència de la necessitat a satisfer. La necessitat, que constituirà l’objecte del contracte, ha de ser determinada de manera clara i precisa, i haurà d’incorporar-se a l’expedient.

Segona

En vista de les necessitats a satisfer, haurà de comprovar-se si el llindar de despesa previst es troba dins dels límits per al contracte menor; valor estimat inferior a 40.000 euros, quan es tracti de contractes d’obres, o inferior a 15.000 euros, quan es tracti de contractes de subministrament o de serveis.

Per a obtenir informació sobre el preu estimat es poden analitzar contractes similars adjudicats per altres poders adjudicadors.

Tercera

Ha de verificar-se que no s’hagin adjudicat més contractes amb el mateix objecte la suma dels quals superi l’import permès per a la contractació menor. Ha de verificar-se que no existeixi fraccionament durant el període de dotze mesos.

Quarta

No han de contractar-se prestacions recurrents o previsibles (com serveis de neteja d’instal·lacions, telefonia, manteniment d’ascensors, etc.). Consultar al registre de contractes quines prestacions es repeteixen any rere any.

Cinquena

Després de comprovar que es compleixen els requisits per a acudir al contracte menor, l’òrgan de contractació signarà la memòria de necessitat, on s’indicarà expressament que no s’està alterant l’objecte del contracte a l’objecte d’eludir les regles de contractació i s’adjuntarà a l’expedient.

Sisena

Per a poder presentar la seva millor oferta, les empreses han de saber amb precisió quines són les necessitats a satisfer, per això, ha de detallar-se de la manera més clara possible què es necessita, de manera transparent, objectiva i de manera neutra quant a marques, etc.

Setena

La petició d’ofertes s’ha de realitzar a empreses la solvència i capacitat de les quals hagi estat prèviament constatada mitjançant la seva comprovació en el registre de contractistes.

Vuitena

La petició es realitzarà mitjançant l’ús de mitjans electrònics que permetin acreditar la seva remissió. Es realitzarà a un número suficient d’empreses (mínim tres), a qui se’ls enviarà en la mateixa data i hora, atorgant-los el mateix termini per a la seva contestació per a garantir el principi d’igualtat de tracte. No ha d’informar-se a les empreses de a qui s’ha sol·licitat oferta, per a evitar bid rigging.


Com a alternativa a la petició d’individualitzades d’ofertes, es recomana la publicació de manera oberta de la petició d’ofertes en el perfil del contractant.

Novena

S’hauran d’arxivar totes les ofertes rebudes i elaborar un informe tècnic de valoració d’aquestes amb una proposta per a l’òrgan de contractació.

Desena

L’adjudicació de l’òrgan de contractació haurà de ser motivada, específicament si l’adjudicació no recau sobre l’oferta més barata, i haurà de publicar-se en el perfil del contractant corresponent. La resta d’empreses participants han de ser informades sobre l’adjudicació. En cas d’indicis de col·lusió, haurà de comunicar-se a l’autoritat de competència corresponent (132.3 LCSP i 150 LCSP, aquest últim encara no està en vigor).