El correu electrònic personal no es troba entre els supòsits de constància fefaent que exigeix l’article 162.1 de la LEC.

El Tribunal Suprem (TS) considera que en supòsits en els quals un particular designa el seu correu electrònic personal a efectes de notificació, aquest no es beneficia dels efectes i terminis aplicables per mitjans electrònics oficialitzats de l’article 162.1 LEC.

La interlocutòria desestima el recurs de revisió interposat contra la inadmisió per extemporani del recurs interposat per un particular que actuava sense representació legal i que havia designat el seu correu electrònic personal a efectes de notificació.

El TS conclou que el còmput del termini s’ha d’entendre iniciat el mateix dia de l’enviament, al considerar que no es pot aplicar l’article 162.1 LEC, conforme el qual si el destinatari no accedeix al contingut de la comunicació electrònica aquesta tindrà efectes el tercer dia hàbil següent a la comunicació, atès que el correu electrònic no permet acreditar la data i l’hora d’accés al contingut del que es notifica.