El TEDH conclou que, en absència de consentiment de l’ocupant o autorització judicial, les visites efectuades en domicili privat amb la finalitat de verificar la conformitat de les obres realitzades no poden considerar-se proporcionades als objectius legítims protegits.

El TEDH considera que l’entrada de funcionaris públics en el domicili d’una persona física o jurídica sobre la base de l’article 461-1 del Codi d’Urbanisme francès –que permet que els agents municipals d’urbanisme visitin les obres en curs realitzades en domicili privat sense el consentiment del propietari i reclamin tota la documentació tècnica necessària durant la construcció i els tres anys posteriors a la finalització de les obres amb la finalitat de controlar que els treballs realitzats s’adeqüin a allò autoritzat— constitueix una ingerència.

El TEDH considera que en el cas concret, en el qual un ciutadà britànic havia efectuat un seguit d’obres en un immoble ubicat a França que no s’ajustaven amb els permisos atorgats, la ingerència certament buscava verificar la conformitat dels treballs efectuats amb les autoritzacions lliurades i cercar possibles infraccions del Codi d’Urbanisme i, per tant, perseguia els objectius de “prevenció de delictes penals”, “de protecció de la salut” i de “protecció dels drets i les llibertats dels demés”, que constitueixen objectius legítims en el sentit de l’article 8.2 del Conveni.

Tanmateix, el TEDH estima que, en absència de consentiment de l’ocupant o autorització judicial i, a més, davant la manca d’un recurs efectiu, les visites efectuades en domicili privat en matèria d’urbanisme no poden considerar-se proporcionades als objectius legítims protegits. Conseqüentment, conclou que es va produir una violació de l’article 8 del Conveni, relatiu al dret que tota persona té respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència.