El TJUE conclou que correspon als tribunals nacionals imposar un arrest coercitiu als responsables d’autoritats nacionals que es neguen persistentment a adoptar mesures de descontaminació del medi ambient, sempre que es respecti el principi de proporcionalitat i existeixi en el Dret intern una base legal per a l’adopció de la mesura que sigui suficientment accessible, precisa i previsible en la seva aplicació.
El Tribunal de Justícia es pronuncia per primera vegada sobre la qüestió de si els tribunals nacionals tenen la facultat, o fins i tot l’obligació, d’imposar un arrest coercitiu als responsables d’autoritats nacionals que es neguen persistentment a complir una resolució judicial que els commina a executar les obligacions que els imposa el Dret de la UE.
Aquesta qüestió s’ha plantejat davant el Tribunal de Justícia en el marc d’un litigi entre Deutsche Umwelthilfe, organització alemanya de defensa del medi ambient, i l’Estat Federal de Baviera davant de la negativa persistent d’aquest últim a adoptar, en execució de la Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire, les mesures necessàries perquè a la ciutat de Munic es respecti el valor límit fixat per al diòxid de nitrogen.
En concret, l’organització havia interposat un nou recurs sol·licitant l’arrest coercitiu previst a la Llei d’Enjudiciament Civil alemanya. Davant d’això, el tribunal nacional planteja qüestió prejudicial per tal d’aclarir si el dret a la tutela judicial efectiva (article 47 de la CEDH) ha d’interpretar-se en el sentit que faculta, o, fins i tot, obliga els tribunals nacionals a adoptar tal mesura.
El Tribunal de Justícia ha estimat que, en una situació caracteritzada per la negativa persistent d’una autoritat nacional a donar compliment a una resolució judicial que la commina a executar una obligació clara, precisa i incondicional derivada del Dret de la UE, en particular de la Directiva 2008/50, incumbeix el tribunal nacional competent imposar un arrest coercitiu als responsables de l’Estat federal de Baviera sempre que es compleixin dos requisits: d’una banda, hi ha d’haver en Dret intern una base legal per a l’adopció d’aquesta mesura que sigui prou accessible, precisa i previsible en la seva aplicació i, d’altra banda, s’ha de respectar el principi de proporcionalitat.
Referent a això, el Tribunal de Justícia recorda que, quan apliquen el dret de la UE, els Estats membres estan obligats a respectar el dret a la tutela judicial efectiva, garantit tant per l’article 47, paràgraf primer, de la CEDH com, en matèria mediambiental, per l’article 9, apartat 4, del Conveni d’Aarhus. Aquest dret resulta crucial en tant no adoptar les mesures que exigeix la Directiva posaria en perill la salut de les persones. A més, una normativa nacional que condueix a una situació en la qual una resolució d’un tribunal queda inoperant vulnera el contingut essencial d’aquest dret i el priva per complet d’eficàcia. També recorda que, en aquest context, correspon al jutge nacional interpretar el Dret nacional de manera que sigui conforme als objectius perseguits per la disposicions citades o, en el seu defecte, deixar d’aplicar qualsevol disposició nacional contrària al Dret de la UE amb efecte directe.