El Tribunal Constitucional anul·la la llicència esportiva única.
En la sentència de 12 d’abril de 2018, el Tribunal Constitucional resol el recurs d’inconstitucionalitat plantejat per la Generalitat de Catalunya contra l’article 23 de la Llei 15/2014, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, pel que es modifica l’article 32.4 de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, implantant la llicència esportiva única que habilita per a participar en qualsevol competició oficial de qualsevol àmbit territorial. La Generalitat de Catalunya considerava en el seu recurs que el precepte impugnat contrariava la seva competència exclusiva en matèria d’esports.
La referida modificació de la Ley 10/1990, del Deporte, va establir un sistema de repartiment econòmic dels recursos obtinguts per l’emissió de llicències —que fins el moment corresponia en exclusiva a les federacions autonòmiques—, quins imports havien d’establir-se per acord de l’Assembla General de la Federació Espanyola sobre la base de determinades majories reforçades.
El TC considera que l’efecte horitzontal de la llicència única –pel qual es pretén exigir una llicència habilitada a nivell estatal per participar també en competició d’àmbit exclusivament autonòmic— no pot, en cap cas, considerar-se derivat de la facultat de l’Estat per coordinar l’ordenació esportiva en el seu conjunt pel seu interès general supraterritorial, ni pot tampoc atribuir-se a la competència estatal per motiu d’unicitat de mercat, atès que la competició autonòmica no té incidència “directe i significativa” sobre l’activitat econòmica pel seu caràcter preeminentment amateur.
Conseqüentment, el Tribunal deixa sense efectes la llicència única en l’àmbit autonòmic i reinterpreta l’article 23 impugnat, establint que les condicions que el mateix article exigeix són aplicables únicament a les competicions oficials d’àmbit estatal.