El Tribunal Constitucional declara inconstitucional l’article 107.4 del TRLHL en els supòsits en què la quota a pagar és superior a l’increment patrimonial. Sentència del Tribunal Constitucional núm. 126/2019, de 31 d’octubre.
El Tribunal Constitucional resol la qüestió d’inconstitucionalitat relativa als articles 107.4 i 108.1 del TRLHL i declara que són contraris als principis de capacitat econòmica i progressivitat, així com a la prohibició de confiscatorietat, en els supòsits en què la seva aplicació comporta que la quota a pagar de l’impost és superior a l’increment patrimonial real experimentat pel contribuent.
Anteriorment, el Tribunal Constitucional, en la sentència núm. 59/2017, ja s’havia pronunciat amb relació a l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, declarant que era contrari a la Constitució en els supòsits en què se sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquelles que no presenten augment del valor del terreny en el moment de la transmissió. Aquesta mateixa sentència també va declarar que era plenament vàlida l’opció de política legislativa dirigida a sotmetre a tributació els increments de valor mitjançant el recurs a un sistema de quantificació objectiva de capacitats econòmiques potencials, en lloc de fer-ho en funció de l’efectiva capacitat econòmica posada de manifest pel contribuent, ja que el fonament d’aquest tribut no és gravar l’increment real provocat per la diferència entre els preus de compra i venda, sinó gravar l’increment del valor del terreny derivat de l’acció urbanística del municipi.
En aquesta nova sentència, el Tribunal Constitucional estima que és suficient amb què la capacitat econòmica existeixi com a riquesa real o potencial per tal de salvaguardar el principi de capacitat econòmica però que en cap cas es poden establir tributs prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquera real o potencial, és a dir, en aquells supòsits en els que la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui inexistent, virtual o fictícia i que, per tant, en els supòsits en què no hi ha un increment, o existeix una disminució del valor dels terrenys de naturalesa urbana, s’està gravant una renda fictícia i sotmetent a tributació situacions de fet inexpressives de capacitat econòmica, en total contradicció amb el principi de capacitat econòmica i la prohibició de la confiscatorietat.
A partir d’aquesta doctrina, el Tribunal Constitucional analitza si la regulació de l’impost, i en concret els articles 107.4 i 108.1 del TRLHL, es poden considerar inconstitucionals en els supòsits en què la quota a pagar és superior a l’increment real obtingut pel contribuent. Un cop realitzat aquest anàlisi, el Tribunal Constitucional acaba concloent que, “en aquellos supuestos en los que la aplicación de la regla de cálculo prevista en el artículo 107.4 del TRLHL (porcentaje anual aplicable al valor catastral del terreno en el momento del devengo) se derive un incremento de valor superior al efectivamente obtenido por el sujeto pasivo, la cuota tributaria resultante, en la parte que excede del beneficio realmente obtenido, se corresponde con un gravamen ilícito de una renta inexistente en contra del principio de capacidad económica y de la prohibición de la confiscatoriedad que deben operar, en todos caso, respectivamente, como instrumento del gravamen y como límite del mismo”.