El Tribunal Constitucional es torna a pronunciar sobre el Texto refundido de la Ley de Suelo i declara la inconstitucionalitat d’alguns dels seus preceptes.
Ahir va sortir publicada en el BOE (BOE núm. 15, de 17 de gener) la Sentència del Tribunal Constitucional 143/2017, de 14 de desembre, que declara la inconstitucionalitat de diversos preceptes de la Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación regeneración y renovación urbanas i, per extensió, dels mateixos preceptes reproduïts actualment en el Texto refundido de la Ley de suelo y rehabilitación urbana, aprovat mitjançant el Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre.
La sentència resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Generalitat de Catalunya contra diversos preceptes de la citada Llei 8/2013, per vulneració de les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme, habitatge i procediment administratiu.
Un primer anàlisi de la sentència permet destacar els següents pronunciaments del TC:
- L’Estat no és competent per regular l’avaluació de l’estat de conservació dels edificis ni les seves condicions d’accessibilitat (apartats 2, 3, 4, 5 i 6 de l’article 4 de la Ley 8/2013 i apartats 2, 3, 4, 5 i 6 de l’article 29 del Decreto Ley 7/2015).
- L’Estat tampoc no és competent per establir el règim jurídic de les actuacions que afecten al sòl urbanitzat, ni el contingut de l’acord de delimitació dels àmbits d’actuació conjunta, contínua o discontínua, o de les actuacions aïllades (articles 9 i 10, en part, de la Ley 8/2013 i article 24, en part, del Real Decreto Ley 7/2015).
- La regulació del contingut de la memòria de viabilitat econòmica de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes era excessiva i impedia a les Comunitats Autònomes exercir la seva potestat normativa en aquesta matèria, motiu pel qual es declara inconstitucional dita regulació (lletres a), b), c), d) i e) de l’art. 11 de la Ley 8/2013 i lletres a), b), c), d) i e) de l’article 22.5 del Real Decreto Ley 7/2015).
- En relació amb l’execució de les actuacions de rehabilitació edificatòries i de regeneració i renovació urbanes pel sistema d’expropiació forçosa, es declara inconstitucional la previsió sobre el caràcter no excepcional i discrecional de l’alliberació de l’expropiació per part de l’Administració (art. 13.2.a) de la Ley 8/2013 i 32.2 del Real Decreto Ley 7/2015).
- Es declara inconstitucional la generalització del sentit negatiu del silenci introduït per la Ley 8/2013 (DF 12a, que modifica l’article 9 del Texto refundido de la Ley de Suelo aprovat mitjançant el Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio) i només l’admet en els casos de les obres d’edificació de nova planta, de moviments de terra i explanacions (independents dels projectes d’urbanització) i en el cas d’altres construccions que no tenen caràcter d’edificació i implantació d’instal·lacions i en la ubicació de cases prefabricades i instal·lacions similars, quan es duguin a terme en sòl rural la transformació urbanística del qual no estigui prevista o permesa.
En sentit oposat, el TC declara inconstitucional la previsió del sentit negatiu del silenci en relació amb les parcel·lacions, segregacions i altres actes de divisió de finques en qualsevol classe de sòl, quan no formin part d’un projecte de reparcel·lació, així com en les tales de masses arbòries o de vegetació arbustiva, excepte quan es tracti d’aplicar la legislació de protecció del domini públic.
Aquest darrer pronunciament també afecta a l’article 11.4.a) del Real Decreto Ley 7/2015, que també es declara parcialment inconstitucional.