El Tribunal Constitucional estableix doctrina sobre la manca d’avís de la posada a disposició de les notificacions electròniques i la seva relació amb els drets fonamentals a la defensa i a ser informat de l’acusació (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 84/2022, de 27 de juny de 2022. Recurs d’empara 83-2021).
El Tribunal Constitucional (TC) s’ha pronunciat, en la seva sentència número 84/2022, de 27 de juny, sobre les conseqüències de la manca d’avís de posada a disposició de les notificacions electròniques, posant de relleu la seva relació directa amb els drets fonamentals a la defensa i a ser informat de l’acusació, garantits per l’article 24.2 de la Constitució.
En el cas concret, l’interessat, un empresari dedicat al transport de mercaderies, havia indicat a la Direcció General de Transports el seu correu electrònic a efectes de rebre les notificacions electròniques corresponents, d’acord amb la seva obligació de relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
La particularitat d’aquest supòsit és que la indicació del correu electrònic contenia un error, en haver-se confós la cal·ligrafia de les lletra “V” i “U”, de manera que l’e-mail va quedar inscrit incorrectament com a “jaun1999@hotmail.com”, en comptes de “javn1999@hotmail.com”. Fruit d’aquesta confusió, l’empresari no va rebre cap dels dos avisos electrònics que li van ser enviats: el primer d’ells, per tal de requerir-li l’aportació de diverses dades sobre la societat i que així l’Administració pogués efectuar els controls laborals i de seguretat pertinents; i, el segon d’ells, per tal d’informar-lo que li havia estat habilitada una adreça electrònica oficial per a la recepció de notificacions d’aquell moment en endavant.
La conseqüència de no haver rebut cap d’aquests dos avisos fou la manca d’atenció dels requeriments enviats per l’Administració a partir d’aquell moment, i de la consegüent incoació de quatre procediments sancionadors a l’empresari, que, finalment, va tenir coneixement de totes les actuacions una vegada li va ser notificada la provisió de constrenyiment de 18.750,53 € corresponent a les multes imposades i als recàrrecs corresponents.
Per mitjà de la sentència núm. 84/2022, el TC declara que la manca d’enviament dels avisos de notificació al correu electrònic designat per l’interessat no determina per se la invalidesa de les notificacions efectuades. Tanmateix, tot establint una distinció entre els conceptes d’invalidesa i d’eficàcia, determina que l’Administració ha de desplegar una conducta que permeti que les notificacions arribin a l’efectiu coneixement del destinatari. Altrament, es vulneraran els drets a la defensa i a ser informat de l’acusació garantits per l’article 24.2 de la Constitució (sempre i quan la situació d’incomunicació no sigui imputable a la pròpia conducta de l’afectat).
A més a més, el Tribunal especifica que en el cas concret no es podia imposar a l’administrat la càrrega de no haver rebut cap de les notificacions com a conseqüència d’haver escrit el correu amb una cal·ligrafia que pogués induir a l’error. Concretament, estableix que l’Administració hauria d’haver esgotat els seus mitjans per tal de possibilitar el coneixement de les notificacions per l’interessat en detectar el rebuig automàtic de les mateixes, o bé buscar un mitjà alternatiu per fer efectiu aquell coneixement, com ara la notificació en paper. Per tot això, conclou que l’Administració no va actuar de manera diligent.
Amb aquesta Sentència, el TC repassa la seva doctrina constitucional sobre la projecció de garanties de l’article 24 de la Constitució en procediments sancionadors, i estableix doctrina sobre notificacions defectuoses en aquells casos en què la manca de l’avís de posada a disposició de la notificació impossibilita l’accés a la mateixa, tot declarant que es produeix una vulneració del dret de l’interessat a la seva defensa i a ser informat de l’acusació.
En conseqüència, en aquests supòsits procedirà declarar la nul·litat de les resolucions sancionadores i retrotraure les actuacions fins al moment anterior a la comunicació electrònica dels requeriments acordats per l’Administració, per tal que aquests siguin efectuats de manera respectuosa amb els drets fonamentals de l’interessat.
Cal posar de relleu que la sentència es refereix als procediments sancionadors, tenint en compte que la jurisprudència constitucional citada en la mateixa obliga a què el presumpte infractor tingui coneixement efectiu de l’acusació que se li imputa. Tanmateix, no tanca la porta de manera expressa a la possible aplicació de la doctrina pel que fa a la resta de procediments administratius, per mitjà d’una eventual al·legació de la vulneració del dret de defensa quan l’interessat no hagi pogut accedir a la notificació degut a la manca de diligència de l’Administració.