El Tribunal General confirma en gran part la decisió de la Comissió que va declarar que Google havia imposat restriccions il·legals als fabricants de dispositius mòbils Android i als operadors de xarxes mòbils amb l’objectiu de consolidar la posició dominant del seu motor de recerca (Assumpte T-604/18 – Google Android)
El Tribunal General de la Unió Europea (“Tribunal General”) ha desestimat l’apel·lació que Google va interposar contra la decisió de la Comissió Europea de 18 de juliol de 2018, per la qual es sancionava al gegant tecnològic amb una multa de 4.343 milions d’euros per abusar de la seva posició dominant, en relació amb l’obligació que imposava Google als fabricants de dispositius mòbils de preinstal·lar els motors de cerca de l’empresa sancionada (Google Search i Chrome) per a poder tenir accés a una llicència d’explotació de la “Play Store”, la seva botiga d’aplicacions.
Es tracta de la segona sentència que recau de les tres sancions que la Comissió va imposar a Google per abús de posició dominant, contra les quals l’empresa va interposar recurs. La sentència encara no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Tribunal de Justícia). El 2021, el Tribunal General ja va confirmar la decisió condemnatòria de la Comissió en l’assumpte Google Shopping.
En l’assumpte Google Android, la Comissió va considerar que, amb les restriccions imposades, Google pretenia reforçar la seva posició dominant en l’àmbit de serveis de recerca general i, en conseqüència, reforçar els ingressos que obtenia gràcies als anuncis que s’associaven a les diferents cerques.
En particular, respecte de les condicions de preinstal·lació imposades als fabricants de dispositius mòbils, el Tribunal General acull la tesi de la Comissió, segons la qual la predisposició d’uns determinats motors de recerca podia suposar un “biaix de l’statu quo”, fent que els usuaris tinguin una tendència inconscient a utilitzar les aplicacions de recerca i navegadors que el seu dispositiu ja dugui incorporats.
Segons la Comissió, els acords que Google tenia amb els fabricants de telèfons mòbils eren “acords d’exclusivitat”, atès que els pagaments es supeditaven al fet que aquests mateixos fabricants no preinstal·lessin motors de recerca de qualsevol competidor, únicament els de Google, cosa que, segons el Tribunal General, va suposar un exercici abusiu de la seva posició dominant.
En tercer i darrer lloc, pel que fa a la valoració del caràcter abusiu de les restriccions controvertides, el Tribunal General, de nou, dóna la raó a la Comissió, en el sentit de considerar abusives les restriccions incorporades en els acords contra la fragmentació, atès que es volia “obstaculitzar el desenvolupament i la presència en el mercat de dispositius que funcionen amb una bifurcació d’Android no compatible”, i va afegir, a més, que la pràctica en qüestió havia dut a un reforç de la posició dominant de Google en el mercat dels serveis de recerca general, alhora que constituïa un fre a la innovació, en la mesura que s’havia restringit la diversitat d’ofertes a les quals els usuaris podien accedir.
D’altra banda, el Tribunal General rebaixa la multa a 4.125 milions d’euros ja que s’estima l’al·legació de Google relativa a la vulneració dels seus drets de defensa pel fet que la Comissió va negar-se a celebrar una audiència sobre la prova AEC (per les seves sigles en anglès As Efficient Competitor Test).
En qualsevol cas, aquesta sentència suposa, de nou, una victòria per a la Comissió, tal i com ja va passar amb l’Assumpte T-612/17 (Google Shopping), i legitima a aquest òrgan a aplicar el dret de la competència a grans plataformes, en la línia de la Llei de Mercats Digitals aprovada definitivament el juliol d’aquest any pel Consell de la Unió Europea. Amb aquesta normativa es pretén regular les plataformes digitals per tal d’aconseguir una competència efectiva, evitant que els “gegants” de la indústria utilitzin la seva posició com a “guardians d’accés” (gatekeepers) als mercats digitals per tal de limitar l’accés de les empreses a clients finals o per a aplicar condicions abusives.
Finalment, caldrà estar pendent del recurs que Google va interposar contra la tercera decisió condemnatòria de la Comissió per pràctiques abusives, en el cas conegut com AdSense (Assumpte T-334/19), així com de la resolució del recurs interposat davant del Tribunal de Justícia contra la sentència condemnatòria del Tribunal General en l’assumpte Google Sopping (C-48/22).
