El Tribunal General de la Unió Europea confirma la sanció de 2.420 milions d’euros imposada a Google per abús de posició dominant (Cas T-612/17 Google i Alphabet vs. Comissió – Google Shopping).
El Tribunal General de la Unió Europea (“TG”) ha desestimat l’apel·lació que el gegant tecnològic Google va interposar contra la decisió de la Comissió Europea (“Comissió”) que el va multar amb 2.420 milions d’euros, l’any 2017, per haver abusat de la posició dominant que ostenta en el mercat dels serveis de cerca a internet mitjançant l’afavoriment del seu servei de comparació de productes en detriment dels serveis de comparació de productes dels seus competidors.
Es tracta de la primera sentència que recau de les tres sancions imposades per la Comissió a Google per abús de posició dominant, contra les quals l’empresa va interposar recurs. La sentència encara no és ferma, perquè pot ser apel·lada davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En la seva decisió, la Comissió havia considerat, d’una banda, que el motor de recerca de Google posicionava i presentava els resultats dels seus productes de manera més atractiva que els resultats dels seus competidors i, de l’altra, que aquests últims, presentats com simples resultats genèrics (en forma d’enllaços blaus), eren susceptibles, per aquest motiu, de veure’s degradats pels algoritmes de classificació de les pàgines de resultats generals de Google.
La sentència conclou que Google va abusar de la seva posició dominant, tot validant els arguments de la Comissió. El TG contempla tres circumstàncies de fons bàsiques que condueixen a un debilitament de la competència com a resultat de la conducta de Google: la importància del tràfic generat pel motor de cerca general de Google per als serveis de comparació de compres; el comportament dels usuaris, que solen aturar-se o concentrar-se més en els primers resultats; i, finalment, la gran proporció de tràfic “desviat”.
Concretament, pel que fa a l’abús de posició dominant, el TG assenyala, en primer lloc, que el motor de cerca general de Google té una vocació universal i està concebut per indexar els resultats que continguin tots els continguts possibles. En aquest sentit, té capacitat d’obrir-se a resultats de fonts externes de tercers i de mostrar-les, les quals l’enriqueixen i li donen credibilitat. Per aquest motiu, el fet de promocionar de manera especial un sol tipus de resultat, en concret, els seus, implica, per part de Google, una “certa forma d’anormalitat”.
A més, el TG considera que la pàgina de resultats generals de la companyia té unes característiques similars a les d’un servei essencial, atès que actualment no existeix cap substitut real o potencial i econòmicament viable al mercat. Tot i així, el TG considera que no es tracta d’un pràctica que s’hagi d’analitzar segons la jurisprudència de la negativa de subministrament, sinó que reposa sobre una diferència de tracte en benefici exclusiu del seu propi comparador de resultats.
Per últim, la sentència declara que el tractament diferenciat de Google depèn de l’origen dels resultats, de manera que es dona prioritat als resultats que procedeixen del seu propi servei de comparació de compres i no a resultats que són millors que d’altres. Per tant, fins i tot en el cas que els resultats dels competidors fossin més rellevants, no podrien rebre en cap cas el mateix tractament que els de Google quant al seu posicionament o visualització. En aquest punt, s’ha rebutjat el motiu que la companyia va al·legar en el sentit que, amb posterioritat a la imposició de la multa, va permetre als seus competidors l’opció de millorar la qualitat dels seus resultats a canvi d’una remuneració, perquè això suposaria que aquests serveis deixessin de ser competidors directes de Google per convertir-se en els seus clients.
Pel que fa als efectes perjudicials per a la competència del comportament sancionat, el TG considera encertada la decisió de la Comissió en quant a l’anàlisi de les conseqüències sobre el tràfic, en la mesura que ha tingut en compte tant l’impacte en la visualització dels resultats del servei de comparació de compres, com l’efecte en la posició dels resultats dels serveis competidors en els resultats genèrics. En aquest sentit, s’ha basat en factors com ara la correlació entre la visibilitat d’un resultat i el tràfic que rep el lloc web del que prové el resultat, per a establir l’enllaç entre la conducta de Google i la disminució general del tràfic des de les pàgines de resultats generals de Google cap als comparadors de productes competidors, i, al mateix temps, l’augment significatiu del tràfic per als seus propis serveis.
D’altra banda, el TG recorda que la Comissió no estava obligada a demostrar els efectes reals de la conducta de Google sobre el tràfic dels comparadors de productes dels seus competidors, essent suficient la demostració que aquesta té la capacitat de restringir la competència. Sobre aquest aspecte, Google havia al·legat que la competència en aquest mercat seguia sent forta per la presència de plataformes comercials. No obstant això, segons el TG, aquestes no exerceixen una pressió competitiva suficient sobre Google, en la mesura que no es troben en el mateix mercat: les funcions de cerca de productes no s’ofereixen en les mateixes condicions i els usuaris no les utilitzen amb la mateixa finalitat, sinó de manera complementària.
L’únic motiu de les al·legacions de Google que ha estat estimat pel TG és el fet que no s’ha pogut demostrar que el comportament de Google hagi tingut efectes anticompetitius en el mercat dels serveis de cerca general.
Aquesta sentència representa una victòria per la Comissió més enllà d’aquest assumpte en particular, ja que dona legitimitat a les seves tesis per aplicar el dret de la competència a les grans plataformes i, en aquest sentit, aplana el camí per a l’aprovació de la proposta de la Llei de Mercats Digitals, presentada per la Comissió l’any passat, i que es troba actualment en discussió en el Parlament Europeu i el Consell. La proposta de Llei de Mercats Digitals regula les plataformes digitals, i té per objectiu aconseguir una competència efectiva en els serveis digitals, evitant que les grans plataformes digitals es serveixin de a seva posició com a guardians d’accés (gatekeepers) a aquests serveis digitals per limitar l’accés de les empreses als clients finals o per aplicar condicions abusives.
