EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA CONSIDERA QUE EN UNA SOL·LICITUD D’INFORMACIÓ PÚBLICA S’HAN D’ANONIMITZAR ELS NOMS DE LES PERSONES JURÍDIQUES GRANS TENIDORES D’HABITATGES PERQUÈ LA SEGURETAT PÚBLICA PREVAL A L’INTERÈS PÚBLIC DE LA INFORMACIÓ SOL·LICITADA
Per mitjà de la Sentència de 12 de desembre de 2023 (recurs 3628/2021), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt un recurs contenciós administratiu, interposat per la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, contra la resolució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), de 7 d’octubre de 2021.
La resolució de la GAIP estimava una reclamació sobre la sol·licitud que es lliurés la relació de tots els propietaris considerats grans tenidors (titulars de més de 10 habitatges, excloent garatges i trasters) que tinguin immobles arrendats amb les fiances dipositades a l’Institut Català del Sòl, indicant-ne el nom, si es tracta de persona física o jurídica, el nombre de propietats en règim de lloguer i el municipi on s’ubiquen. Tanmateix, en cas que els grans tenidors fossin persones físiques, la GAIP concloïa que aquesta informació s’havia de lliurar anonimitzada.
La Cambra de Propietat Urbana de Barcelona va interposar el recurs contenciós administratiu al·legant que la informació vulnera el límit del perjudici per a la seguretat pública, establert per l’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En aquest sentit, considerava que la informació facilitada incrementaria el risc d’ocupacions, ja que “a Catalunya 4 de cada 5 ocupacions ho són de grans tenidors” i que “el risc d’ocupació il·legal d’un habitatge a Catalunya és seriós i acreditat”. A més, sostenia que el debat sobre l’habitatge no queda afectat pel fet de no disposar dels noms de les persones jurídiques grans tenidores. Finalment, al·legava que els perjudicis sobre les persones físiques també es podrien produir sobre les persones jurídiques.
El TSJC estima el recurs, atès que “no se aprecia ningún beneficio de la obtención de los nombres de las personas jurídicas grandes tenedores y sí posibles perjuicios en su cesión”.
La sentència té en compte que la informació es va sol·licitar amb finalitats estadístiques i per contribuir al debat sobre la qüestió de l’habitatge. Considera, però, que el coneixement dels noms de les persones jurídiques és desproporcionat atenent-se a la finalitat de debat i estadística, ja que no aprecia la utilitat de la identitat de les persones concretes en relació amb el debat sobre l’habitatge.
Així mateix, el TSJC considera provat el perjudici per a la seguretat pública al·legat per l’actora, en la mesura que la Instrucció 6/2020, de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior, conclou que “el fenómeno de la ocupación ilegal de inmuebles transgrede y afecta a la seguridad pública y ha producido una alarma social que ha incidido en la percepción subjetiva de seguridad, y que demanda una reacción coordinada por parte del Estado”.
Finalment, conclou que els perjudicis per a les persones físiques, valorats en la resolució impugnada per anonimitzar les seves dades, també es poden produir a les persones jurídiques, motiu pel qual estima el recurs contenciós administratiu.
Enllaç sentència: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/67bc3f123e1262aaa0a8778d75e36f0d/20240123
