El Tribunal Suprem conclou que l’òrgan judicial ha de resoldre els motius d’oposició al·legats pel codemandat en la contestació a la demanda i imprejutjats pel Tribunal Econòmic Administratiu.
Per mitjà de la Sentència de 20 de desembre de 2023 (recurs 1972/2022), el Tribunal Suprem (TS) ha resolt un recurs de cassació interposat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d’Extremadura, de 14 de desembre de 2021, per la qual s’estimava un recurs contenciós administratiu interposat per la Junta d’Extremadura contra la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR), per la qual s’estimaven diverses reclamacions econòmiques administratives en matèria d’impost de successions i donacions.
La controvèrsia sorgeix arran de diversos acords de liquidació del Servei d’Inspecció de Finances de la Junta d’Extremadura en concepte d’impost de successions i donacions. Contra aquests acords els contribuents van interposar reclamacions econòmiques administratives (REA) davant del TEAR, les quals van ser estimades per vulneració del règim d’avocació de competències previst per l’article 10 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic.
Per la seva banda, la Junta d’Extremadura va interposar recurs contenciós administratiu contra l’esmentada resolució del TEAR. En aquest procediment van comparèixer com a codemandats els contribuents que van interposar les REA, al·legant en l’escrit de contestació a la demanda que, en cas que s’estimés que l’avocació de competències fos procedent, el TSJ hauria de resoldre les altres qüestions plantejades davant del TEAR i no resoltes en la resolució.
El TSJ estima el recurs contenciós administratiu, atès que l’avocació de competències era procedent en dret. No obstant, no es pronuncia sobre els altres motius plantejats per la part codemandada, motiu pel qual van plantejar un aclariment de sentència que va ser denegat.
Contra la sentència del TSJ els contribuents van interposar recurs de cassació l’objecte del qual era “determinar, interpretando el artículo 33 LJCA a la luz del principio pro actione, si en los supuestos en los que el recurso contencioso administrativo sea interpuesto por la Administración Autonómica contra una resolución de los Tribunales Económico-administrativos totalmente estimatoria de una reclamación económico-administrativa y, por tanto, favorable a las pretensiones del contribuyente, pero que haya dejado imprejuzgados alguno de los motivos de oposición al acto recurrido por considerar innecesario su análisis, el órgano judicial debe resolver en la sentencia los demás motivos de oposición contra la resolución recurrida cuando hayan sido alegados por el codemandado en la contestación a la demanda.”
Els recurrents en cassació entenien que el TSJ no s’havia de limitar a resoldre sobre l’objecte del recurs delimitat pel recurrent (Junta d’Extremadura), sinó que, d’acord amb l’article 33.1 de la LJCA, el marc d’enjudiciament estava constituït per les pretensions formulades per les parts i els motius que fonamenten el recurs i l’oposició. Sostenien que la posició processal de codemandat no ha de ser un límit per exercir altres pretensions que no vagin dirigides a sostenir la legalitat de l’acte impugnat per la Junta d’Extremadura. A més, rebutjaven el plantejament del TSJ segons el qual en el seu moment podien haver escollit comparèixer com a codemandats o bé, per tal que el TSJ entrés a conèixer el fons de l’assumpte, presentar un recurs contra una resolució amb la que estaven d’acord.
El TS estableix que “no supone un fraude procesal que no recurra la resolución del TEAR de Extremadura y, sin embargo, después se persone como codemandado, aunque desmarcándose de la Administración, puesto que no sólo se posiciona en contra de la única pretensión formulada por ésta, sino que, además, ha introducido en el debate judicial ante el tribunal extremeño, motivos y pretensiones que no habían sido examinadas por el TEAR, en defensa de sus propios intereses amparando en el derecho a la tutela judicial efectiva, de hecho el tribunal extremeño no ha expulsado del proceso a la hoy parte recurrente, cuya posición procesal era entonces de codemandada, lo que sí ha hecho ha sido no tomar en consideración sus alegaciones”.
L’Alt tribunal conclou que és desproporcionat exigir als contribuents que reaccionin anticipadament impugnant una resolució que els afavoreix, i és comprensible que compareguin com a codemandats quan la seva posició jurídica perilla.
Per aquest motiu, estima el recurs de cassació i ordena la retroacció d’actuacions perquè el TSJ dicti una nova sentència pronunciant-se sobre les pretensions i motius omesos.
Enllaç sentència: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/8f2d859bf0e4b431a0a8778d75e36f0d/20240111
