El Tribunal Suprem conclou que, si el tribunal d’apel·lació considera que és insuficient la documentació necessària per a acreditar la voluntat de recórrer de la persona jurídica en primera instància, ha de concedir-li la possibilitat d’esmenar els defectes advertits.
Per mitjà de la Sentència de 13 de març de 2024 (recurs 8369/2021), el Tribunal Suprem (TS) ha resolt un recurs de cassació interposat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, de 14 de juliol de 2021, per la qual s’estimava un recurs d’apel·lació interposat per la Generalitat de Catalunya contra la sentència del Jutjat contenciós administratiu número 16 de Barcelona, de 13 de setembre de 2017.
Durant el procediment en primera instància es va apreciar d’ofici un defecte formal en la postulació, es va requerir a la part actora per a què ho esmenés i aquesta va presentar l’escriptura de nomenament d’administrador únic, la certificació de l’acord de la societat d’interposar recurs contenciós administratiu i el poder apud acta atorgat per l’administrador a favor del procurador.
Posteriorment, la part demandada va al·legar la causa d’inadmissibilitat de no acreditació per la part actora dels requisits exigits per a litigar a les persones jurídiques (article 45.1.d de la LJCA).
La sentència del Jutjat va considerar que era suficient amb el fet que l’administrador únic de la societat hagués manifestat la seva voluntat d’impugnar l’actuació administrativa.
L’Administració demandada va tornar a plantejar en l’apel·lació la causa d’inadmissibilitat del recurs. Per contra, la part apel·lada s’hi va oposar al·legant que, amb el requeriment del Jutjat, havia esmenat els defectes, sense que l’Administració en reclamés d’altres.
No obstant, la sentència del TSJ, en estimar el recurs d’apel·lació, va declarar la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu per manca d’acreditació dels requisits de les persones jurídiques per a litigar. Contra aquesta sentència la societat inicialment recurrent va interposar recurs de cassació.
En relació amb el recurs de cassació, la qüestió que presenta interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència consisteix en determinar si, una vegada rebutjada motivadament per l’òrgan judicial de primera instància la causa d’inadmissió del recurs al·legada pel demandat, relativa a la manca de legitimació d’una persona jurídica per l’absència d’acreditació de l’acord social d’interposició del recurs, pot l’òrgan judicial de segona instància apreciar la concurrència de la mateixa causa d’inadmissió sense requerir prèviament a la part actora que esmeni el defecte processal considerat.
La sentència del TS repassa la pròpia jurisprudència sobre la possibilitat d’esmenar els defectes en la interposició del recurs contenciós administratiu, així com les conseqüències diferents que comporta quan qualsevol de les parts adverteix un defecte i se’n dona trasllat a l’altra part si (1) no esmena o al·lega que no procedeix esmenar, o (2) reacciona i sosté que el defecte no existeix. La jurisprudència del TS ha conclòs que en el primer cas s’ha de dictar sentència d’inadmissió del recurs, mentre que en el segon cas l’òrgan judicial, per tal de poder basar la sentència en el defecte denunciat, ha de requerir prèviament a l’altra part per a què ho esmeni.
En el cas que ens ocupa, el TS considera que la part recurrent entenia esmenat el defecte advertit amb l’aportació de l’acord social i el poder apud acta. Així també ho va entendre el Jutjat i, quan es va plantejar en apel·lació, la part apel·lada s’hi va oposar al·legant que ja havia aportat tota la documentació necessària per a esmenar-ho. Per tant, segons el TS, no es podia estimar la causa d’inadmissió sense concedir-li la possibilitat d’esmenar els defectes advertits.
L’Alt tribunal conclou, en resposta a la qüestió d’interès cassacional, que “si el recurrente en apelación se opone a la causa de inadmisibilidad planteada entendiendo que había presentado toda la documentación necesaria para acreditar la voluntad de recurrir de la persona jurídica en primera instancia, y el tribunal de apelación considera que la documentación aportada en la instancia era insuficiente, debe concederle la posibilidad de subsanar los defectos advertidos”.
Per aquest motiu, estima el recurs de cassació i ordena la retroacció d’actuacions al moment anterior a dictar-se sentència en apel·lació.
Enllaç sentència: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/c402cc2dd15ffa9aa0a8778d75e36f0d/20240404
