El Tribunal Suprem estableix quins són els efectes de la nul·litat del planejament general sobre els seus instruments de desenvolupament
En aquesta sentència de 29 d’abril de 2021, l’Alt Tribunal resol un recurs de cassació contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va desestimar la impugnació d’un acord de l’Ajuntament de Castelló de la Plana referent a l’ocupació directa d’uns terrenys propietat de la recurrent, per poder-hi executar una zona verda d’un sector de sòl urbanitzable delimitat pel Pla General d’Ordenació de Castelló de la Plana, que havia estat anul·lat per dues anteriors sentències del Tribunal Suprem per incompliment del tràmit d’informació pública.
L’interès cassacional objectiu radica, d’una banda, en determinar si la declaració jurisdiccional de nul·litat d’un pla general comporta la nul·litat dels instruments de planejament derivat, encara que no s’hagin impugnat directa o indirectament, i, d’altra banda, en saber si els efectes de la declaració de nul·litat són originaris o sobrevinguts, és a dir, si la nul·litat es produeix des del moment en què es va aprovar el pla derivat, o des del moment en què es declara nul el Pla General.
Per resoldre aquest recurs, el Tribunal Suprem argumenta, tot citant dos pronunciaments que estima especialment clarificadors en relació amb aquest assumpte (SSTS de 19 d’octubre de 2005 i de 3 de març de 2015), que la nul·litat de la norma de cobertura implica la invalidesa de les normes derivades de la mateixa perquè els seus efectes són ex tunc, des que es va aprovar. En cas contrari, assenyala que s’estaria vulnerant el principi de jerarquia normativa, al mancar-los la necessària cobertura que els atorga el planejament general. A més a més, afegeix també que, permetre la subsistència dels plans dictats en desenvolupament d’un pla general declarat nul de ple dret, implicaria dotar d’eficàcia a una norma que ha estat declarada nul·la.
Finalment, l’Alt Tribunal recorda que el concepte de fermesa és exclusiu dels actes administratius i resulta completament aliè a les disposicions de caràcter general, que tenen efectes indefinits sempre que es trobin vigents a l’ordenament. La falta d’impugnació directa o indirecta del Pla Parcial que va ser argumentada per l’Ajuntament, en aquest sentit, és irrellevant.
Per tot això, la denominada nul·litat en cascada de la declaració jurisdiccional de la nul·litat d’un pla general sobre els seus instruments de desenvolupament, donats els efectes ex tunc de dita nul·litat, és aplicable també a aquells que no s’hagin impugnat directa o indirectament.
