El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació de la Real Federación Espanyola de Fútbol interposat contra la decisió del CSD de rebutjar l’aprovació per silenci administratiu de la reforma del Reglament General de l’any 2018.
La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha estimat parcialment un recurs de cassació interposat per la Real Federación Española de Fútbol (en endavant, RFEF), contra l’acord de la Comissió Directiva del Consejo Superior de Deportes (en endavant, CSD), en virtut del qual no aprovava la proposta de reforma de determinats articles del Reglament General d’aquesta Federació.
Els fets de la controvèrsia versen sobre la reforma del Reglament General que va realitzar la RFEF el 3 d’octubre de 2018 –sobre un conjunt d’articles relatius a les titulacions d’entrenadors i a un referent a la franja horària estival per a les competicions oficials de futbol professional—, que va ser remesa al CSD per a la seva aprovació. Davant la manca de resolució, cinc mesos després, el 28 de març de 2019, la RFEF va presentar escrit al CSD en el qual sostenia que la reforma s’havia d’entendre aprovada per silenci administratiu al haver transcorregut el termini de tres mesos previst a l’art. 24.3 LPACAP. La Liga Nacional de Fútbol Profesional (en endavant, LNFP) s’hi va oposar el mateix dia i l’endemà el CSD va resoldre que, al tractar-se d’una disposició general, la seva aprovació no estava subjecte a termini i que les modificacions que afectaven a les competicions oficials professionals requerien informe previ i favorable de la LNFP.
La sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Madrid va interpretar que la sol·licitud de la RFEF havia d’entendre’s estimada per silenci administratiu, però l’Audiència Nacional va revocar la sentència en segona instància a l’entendre que al tractar-se d’una disposició general no podia aprovar-se per silenci administratiu.
La qüestió d’interès cassacional que es planteja a la Sala és si els reglaments federatius són disposicions administratives de caràcter general i si pot operar respecte a aquests la figura del silenci administratiu.
El Tribunal Suprem però, abans de pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte, efectua una succinta anàlisi sobre la naturalesa jurídica de les Federacions esportives, les quals tenen la condició d’entitats privades que exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter administratiu “actuando en este caso como agentes colaboradores de la Administración Pública” (art. 30.2 de la Ley del Deporte, en endavant, LD) sota la tutela del CSD (organisme públic al que expressament se li atribueix aquesta potestat). Aquestes Federacions estan apoderades per a elaborar la seva normativa interna i així aproven els seus estatuts i reglaments, sota el paraigües del CSD, que la LD li atribueix la competència per “aprobar los estatutos y reglamentos de las Federaciones deportivas españolas“.
Dit això, l’Alt Tribunal declara que els reglaments federatius no són disposicions administratives de caràcter general, de manera que la seva elaboració i aprovació no queda subjecte a les regles de l’elaboració de les disposicions generals, sinó que s’elaboren conforme determini cada Federació esportiva segons llurs estatuts.
Pel TS, tenint en compte la naturalesa privada de les Federacions esportives i la seva capacitat autonormativa, amb relació a la competència del CSD, l’aprovació dels reglaments federatius respon a un procediment bifàsic: una fase interna, juridicoprivada, d’elaboració i aprovació federativa, i una fase administrativa en la qual el CSD, exercint la seva potestat de tutela, aprova no un projecte sinó un reglament ja aprovat federativament. Afegeix que aquest matís és rellevant, atès que el CSD “no puede enmendar o reelaborar lo que sí sería un proyecto, sino que su tutela se limita a aprobar o no, y, en este caso, devolver el reglamento a la Federación deportiva”.
Quant a la segona part de la qüestió d’interès cassacional, si un reglament pot aprovar-se per silenci administratiu, la Sala assenyala que: “la hipótesis del silencio solo cabe planteársela respecto de aquellos procedimientos que finalizan con un acto de naturaleza administrativa y que en este caso es el que se inicia, desarrolla y termina en sede del CSD y es de naturaleza aprobatoria, no reglamentaria”.
Conseqüentment, el TS considera aprovats per silenci administratiu en aquest cas els articles relatius a la titulació dels entrenadors, però rebutja l’aprovació per silenci de l’article sobre la franja horària estival dels partits, que comptava amb informe desfavorable de la LNFP. Aquesta excepció es produeix en aplicació de l’article 46.4 LD, que estableix que les modificacions proposades per les federacions que afectin a competicions oficials requeriran l’informe previ i favorable de la Lliga corresponent.
