El TS avala la limitació d’usos i obres en els terrenys inundables introduïda l’any 2016 en el Reglament de Domini Públic Hidràulic (RDPH).
El mes de desembre de 2016 es va promulgar una controvertida modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic, mitjançant el Real Decret 638/2016, de 9 de desembre, que té per objecte introduir una regulació sobre els usos i obres permesos i prohibits en els terrenys inundables, distingint en funció de les dues situacions bàsiques del sòl (sòl rural i sòl urbanitzat) i en funció de si els terrenys estan inclosos en la zona de flux preferent o bé en terrenys inundables per un període estadístic de retorn de 500 anys.
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en relació amb la impugnació de la citada modificació del RDPH en almenys cinc sentències dictades el mes de juny d’aquest any 2019 en diversos recursos interposats per diversos ajuntaments de la Comunitat Valenciana. Són les sentències números 746 i 751 de 3 de juny (recursos números 141 i 155 de 2017), la número 750 de 6 de juny (recurs número 150/2017), la número 785 de 7 de juny (recurs número 165/2017), i la número 788 de 10 de juny (recurs número 477/2017).
En totes les sentències el Tribunal Suprem ha avalat la modificació del RDPH de 2016 i la limitació dels usos i obres en terrenys inundables introduïda en aquella modificació, destacant (1) que no envaeix les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme i que, per tant, no es pot considerar inconstitucional; (2) que la limitació dels usos i obres en terrenys inundables s’empara en les competències estatals en matèria de medi ambient i seguretat pública i desenvolupa les previsions de la Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació, i del Real Decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió dels riscos d’inundació (que la va transposar a l’ordenament jurídic espanyol), així com de la Llei d’aigües de 2001; i (3) que les seves previsions no són ambigües i no s’extralimiten; entre altres.
Tanmateix, en l’última sentència de 10 de juny de 2019 el Tribunal Suprem introdueix algun matís en les seves consideracions jurídiques que cal destacar:
Pel que fa a l’al·legació d’inconstitucionalitat de les previsions de la modificació del RDPH per invasió de les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme, el TS desestima l’al·legació de la recurrent, però ho fa perquè “se limita a argumentar genéricamente que la norma incide en materia urbanística excediéndose de las competencias que la legislación otorga al Estado e invade las competencias que son propias de las Comunidades Autónomas, como es la prevista en el art. 148.1.3, sobre ordenación del territorio, urbanismo y vivienda (…)”, i perquè fa una “genérica alegación de tal incidencia en los términos que se expresa en la demanda, que se refiere de forma indiferenciada y sin exclusión ni graduación alguna a la totalidad de las limitaciones establecidas en los preceptos impugnados (lo cual) no permiten advertir que el ejercicio de las competencias estatales no respondan al objeto y ámbito propio de las mismas y supongan, por su extralimitación, una invasión de la competencia autonómica”. El TS, doncs, sembla deixar una porta oberta a analitzar si alguna concreta previsió de la modificació del RDPH vulnera les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme si es planteja de forma específica en algun recurs, fent referència a alguna de les limitacions d’usos i obres regulades en terrenys inundables.
Per altra part, en l’anàlisi jurídica sobre la retroactivitat, ambigüitat i desproporció de la regulació dels usos i obres en terrenys inundables, el TS deixa clar que “la calificación como zonas inundables no alterará la calificación jurídica y titularidad dominical que dichos terrenos tuviesen, y la norma impugnada se proyecta sobre las situaciones básicas en que se encuentra el suelo, de acuerdo con la propia legislación sectorial, y se refiere a las nuevas edificaciones y usos del suelo y exclusivamente a las condiciones impuestas por la protección frente a los riesgos de inundación, si que se aprecie desproporción en el ejercicio de las competencias”.
Amb aquesta darrera afirmació, el TS sembla deixar prou clar que la nova regulació dels usos i obres en terrenys inundables introduïda per la modificació del RDPH de 2016 no afecta als usos i edificacions preexistents en terrenys inundables, sens perjudici de les mesures de protecció enfront dels riscos d’inundació que s’hi hagi d’introduir per garantir la seguretat de les persones.
Caldrà estar atent a futurs pronunciaments del TS per si introdueix altres matisos a la regulació dels usos i obres en terrenys inundables continguda en el RDPH, després de la seva modificació de l’any 2016, que permetin fer-ne noves interpretacions.