El TS conclou que l’aplicació del mètode de comprovació del valor real de transmissió d’un bé immoble urbà consistent en aplicar un coeficient multiplicador sobre el valor cadastral no dota a l’Administració d’una presumpció reforçada de veracitat dels valors inclosos en els coeficients.
En la sentència de 23 de maig de 2018, el Tribunal Suprem resol el recurs de cassació interposat contra la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castilla-La Mancha, de 27 d’abril de 2017, per la qual es va estimar el recurs interposat per un particular contra una resolució dictada pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la indicada Comunitat Autònoma que havia desestimat la reclamació interposada prèviament contra una resolució de l’Oficina Liquidadora de Illescas (Toledo). En aquesta resolució, en concret, s’havia practicat una liquidació provisional derivada d’un expedient de comprovació de valors de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en la qual es fixava una quota diferencial de 3.450,65 €, derivada del valor comprovat de 131.245,50 € davant al declarat de 82.000 €, en relació amb l’adquisició pel contribuent d’un habitatge per mitjà d’escriptura pública de compravenda.
La discussió de fons rau en si l’aplicació del mètode de comprovació del valor real de transmissió d’un immoble urbà, consistent en aplicar un coeficient multiplicador sobre el valor cadastral del bé immoble per a comprovar el valor declarat als efectes de L’ITPAJD, permet a l’Administració tributària obligar a l’interessat a demostrar que el valor comprovat resultant no es correspon amb el valor real.
El TS conclou que l’aplicació d’aquest mètode de comprovació, previst a l’article 57.1.b) de la Ley General Tributària, no confereix a l’Administració d’una presumpció reforçada de veracitat dels valors inclosos en els coeficients, figurin o no en disposicions de caràcter general, sinó tot el contrari, atès que l’aplicació de tal mètode per a rectificar el valor declarat pel contribuent exigeix que l’Administració expressi motivadament perquè el valor declarat no es correspon amb el valor real, sense que sigui suficient la seva mera discordança amb els valors o coeficients generals publicats pels que es multiplica el valor cadastral. I, per això, el TS també conclou que l’interessat no està legalment obligat a acreditar que el valor que figura en la declaració o autoliquidació de l’impost coincideix amb el valor real, essent l’Administració la que ha de provar la seva falta de coincidència.