El TSJ de Catalunya anul·la, per la inexistència d’avaluació d’impacte ambiental, el projecte constructiu d’una EDAR ubicada fora de l’àmbit del PEIN i la Xarxa Natura 2000 però que realitza abocaments a una riera que discorre per aquests espais (STSJ Cat 10612/2019, de 10 de desembre de 2019).

En el present assumpte, el TSJC dicta sentència en un recurs d’apel·lació que té per objecte la impugnació d’una sentència que resol un recurs contenciós administratiu que tenia per objecte la impugnació de la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició interposat contra la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, per la qual s’aprova el projecte per a la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals (en endavant, EDAR) d’Osor (la Selva), així com s’atorga l’autorització per a realitzar abocaments a la llera pública de conformitat amb allò establert en els articles 100 i següents del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, de la Ley de Aguas.

L’actora en la instància pretenia la nul·litat de la referida resolució per la inexistència d’avaluació d’impacte ambiental tal i com es preveia en l’article 3.1 del Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto de proyectos.

Aquesta pretensió no va ser estimada en la sentència d’instància atès que “según resulta del proyecto presentado el capítulo 14 bajo la rúbrica “Afecciones a cauce público, espacios de interés natural y zona de dominio público marítimo- terrestre” nos informa que “las obras proyectadas no producen ningún tipo de afección a cauce público, a PEIN (Plan de Espacios de Interés Natural) ni a la zona marítimo-terrestre”.

El projecte es remunta a l’any 2006, estant vigent el Real Decreto Legislativo 1302/1986 de evaluación de impacto ambiental. El seu article 1.2 establia que els projectes de les activitats que estaven incloses en l’annex I (les plantes de tractament d’aigües residuals s’incloïen) i es desenvolupaven en zones sensibles (les designades d’acord amb la Directiva 79/409/CEE i la 92/43/CEE) s’havien de sotmetre a declaració d’impacte ambiental.

L’estació depuradora es va projectar fora de l’espai Xarxa Natura de les Guilleries, però amb previsió d’efectuar abocaments a una riera que discorre per aquell espai, i aquest és el motiu pel qual el TSJC conclou que la seva activitat es desenvolupa en una zona sensible on podrien produir-se afeccions en els seus hàbitats i que el projecte s’havia de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental. I, com que això no succeí, el TSJC declara la nul·litat de la resolució que va aprovar el projecte de construcció de l’EDAR sobre la base de l’últim paràgraf de l’article 4 de la Directiva 79/409/CE.

Ens trobem davant d’una sentència que posa en valor tant el RDL 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental com l’article 4 de la Directiva 1979/409/CEE. Aquest darrer precepte estableix en el seu últim paràgraf: “los Estados miembros tomarán las medidas adecuadas para evitar dentro de las zonas de protección mencionadas en los apartados 1 y 2 la contaminación o el deterioro de los hábitats así como las perturbaciones que afecten a las aves, en la medida que tengan un efecto significativo respecto a los objetivos del presente artículo. Fuera de dichas zonas de protección los Estados miembros se esforzarán también en evitar la contaminación o el deterioro de los hábitats”.

En aquest sentit, la sentència fonamenta la nul·litat del projecte argumentant que  s’ha acreditat que l’EDAR no es troba en terrenys de protecció del PEIN ni de la Xarxa Natura 2000, però que a l’hora de valorar les afeccions, encara que la construcció de l’EDAR queda fora de la zona protegida, la seva activitat provoca uns abocaments a una zona que sí que es troba dins l’àmbit.