El TSJ de Catalunya considera que l’Ajuntament de Terrassa no té competència per imposar multes coercitives als propietaris d’habitatges que porten desocupats més de dos anys.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència de 21 de novembre de 2017,  desestima el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament de Terrassa contra la sentència del JCA de Barcelona  de 28 de desembre de 2015, la qual declarava improcedent la imposició d’una multa coercitiva a una determinada entitat bancària per  tenir desocupat permanentment un habitatge, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. Aquesta incoació portava aparellada un requeriment d’ocupació efectiva.

El TSJ de Catalunya, en la primera oportunitat que té de pronunciar-se sobre la imposició de multes coercitives a les entitats bancàries pel fet de tenir habitatges desocupats, considera que un Ajuntament  no pot imposar obligacions o càrregues d’aquesta dimensió sense una autorització legal indubtable i precisa.

En concret, el TSJ subratlla que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,  en el seu article 42 atribueix a la Generalitat, la funció o la comesa d’enfrontar-se  al problema dels habitatges desocupats, amb coordinació amb les entitats locals tot i que això no les fa copartícips de la mateixa potestat.

El TSJ considera, a més, que en aquest supòsit la persistent desocupació de l’habitatge referit no és susceptible de ser qualificada com a infracció administrativa –requisit perquè l’administració pugui imposar una multa coercitiva conforme l’apartat segon de l’article 113 LDH—, perquè d’acord amb  l’article 123.1.h) LDH, serà infracció molt greu “mantenir la desocupació d’un habitatge” sempre i quan l’Administració hagi adoptat les mesures establertes pels apartats de l’1 al 5 de l’article 42, cosa que aquí no es va produir.