Es declara nul l’anomenat Pla Especial d’Usos de Ciutat Vella de 2013, que permetia el creixement de places hoteleres i obligava els habitatges d’ús turístic a agrupar-se en un mateix edifici
El TSJC declara nul·la la en la seva totalitat la Modificació de l’anomenat Pla d’Usos de Ciutat Vella de 2013 (Modificació del Pla especial d’establiment de concurrència pública, hostaleria i altres activitats a Ciutat Vella, de 23 de juliol de 2013)
El Tribunal estima el motiu plantejat per la recurrent basat en la incoherència entre els objectius que es fixen en la Memòria del Pla i les seves determinacions normatives. Entre d’altres, la suposada finalitat del Pla era mantenir la massa residencial de Ciutat Vella i no augmentar les places hoteleres autoritzables. No obstant això, la nova redacció de la normativa del Pla feia possible un important increment de la ràtio població flotant/població residencial així com un augment potencial del 345% en l’activitat hotelera, per exemple habilitant amb certes condicions la implantació d’usos hotelers en edificis catalogats amb nivell B o ampliant les zones on resultava possible establir-hi un nou ús hoteler.
Malgrat ja haver apreciat la nul·litat del Pla per l’exposat anteriorment, el TSJC entra a considerar la resta de motius plantejats per la recurrent. En primer lloc, rebutja que els Habitatges d’Ús Turístic pateixin una discriminació per part del Pla, atès que la normativa turística distingeix entre aquests supòsits i la part actora no ha provat que aquest tracte desigual sigui discriminatori.
En segon lloc, s’aprecia un altre motiu de nul·litat, atès que manca el preceptiu estudi de mobilitat. Tal i com preveu la normativa d’estudis d’avaluació de mobilitat, aquest tipus de documents són exigibles per als instruments de planejament derivat i les seves modificacions “que tinguin per objecte la implantació de nous usos o activitats”, com és el cas del present Pla.
En tercer lloc, també es declara nul·la la Disposició Addicional Primera del Pla, relativa a les llicències dels HUTs que no s’agrupin en edificis sencers o en edificis que no siguin habitatges passats sis anys des de l’aprovació del Pla. La conseqüència prevista per a aquests supòsits és l’extinció de la llicència sense la tramitació prèvia de cap procediment i sense l’atorgament de cap indemnització. El Tribunal aprecia que una disposició d’aquest tipus, que havia estat informada desfavorablement per part de tècnics del mateix Ajuntament segons constava a l’expedient, és contrària a l’article 35.c) del Texto refundido de la Ley de Suelo (aprovat pel Real Decreto Legislativo 2/2008).