La inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2.a) i 110.4 del TRLH no comporta que automàticament s’hagin d’anul·lar les liquidacions de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Només en aquells casos en què s’acrediti que en la transmissió dels terrenys no s’ha posat de manifest un increment del seu valor. STS de 26 de febrer de 2019.

El Tribunal Suprem ha dictat una nova sentència en la qual interpreta l’abast de la inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2a) i 110.4 del Text refós de la Llei d’hisendes locals, referent al càlcul de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), declarada pel Tribunal Constitucional en la sentència 59/2017, d’11 de maig.

En la sentència núm. 242/2019, de 26 de febrer (recurs de cassació núm. 5679/2017), el Tribunal Suprem ratifica els raonaments que ja va expressar en la sentència núm. 1163/2018, de 9 de juliol (recurs de cassació núm. 6226/2017), i conclou que la inconstitucionalitat dels citats preceptes del TRLH no comporta que automàticament s’hagin d’anul·lar les liquidacions de l’IIVTNU i que s’hagi de reconèixer el dret a la devolució d’ingressos indeguts en les sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions del mateix impost, sense entrar a valorar l’existència o no en cada cas d’una situació inexpressiva de capacitat econòmica.

El TS confirma, doncs, que l’anul·lació de les liquidacions i el reconeixement del dret a la devolució d’ingressos indeguts en les sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions de l’IIVTNU únicament s’han d’acordar quan s’acredita per part de l’obligat tributari que “la transmisión de la propiedad de los terrenos por cualquier título (…), no ha puesto de manifiesto un incremento de su valor o, lo que es igual, una capacidad económica susceptible de ser gravada con fundamento en el artículo 31.1 CE”.