La sentència del Tribunal de Justícia de l’UE en el Cas C-694/20 Orde van Vlaamse Balies i altres amplia la protecció del secret professional. Una norma de lluita contra la planificació fiscal agressiva que imposa la obligació als advocats d’informar a la resta d’intermediaris implicats no és necessària i vulnera el dret al respecte de las comunicacions amb el seu client.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat una sentència amb un gran significat respecte el secret professional dels advocats, i amb gran impacte en el dret de la competència i de la regulació. La sentència examina la validesa d’una norma europea dissenyada per a dissuadir els mecanismes de planificació fiscal potencialment agressius imposant requeriments d’informació als intermediaris en assumptes de fiscalitat transfronterera, i les conseqüències que aquests requeriments tenen en els drets a la privacitat i a un judici just, considerant la relació entre advocats i clients. La sentència, doncs, és important perquè reconeix que el secret professional no es limita a l’assessorament donat en el context d’investigacions i procediments judicials, que era la doctrina restrictiva adoptada per les autoritats europees de la competència en el context de les investigacions, de conformitat amb la Sentència del Tribunal de Justícia en el Cas C-550/07 Akzo 2010.
La Directiva 2011/16/UE del Consell, de 15 de febrer, modificada per la Directiva (UE) 2018/822, de 25 de maig, fixa que tots els intermediaris que estiguin implicats en planificacions fiscals transfrontereres potencialment agressives, incloent aquells que prestin assistència o assessorament en l’assumpte, hauran d’informar sobre aquests a les autoritats tributàries competent. Tanmateix, cada Estat membre pot concedir als advocats una dispensa de tal obligació quan aquesta fos contrària al secret professional protegit en virtut del dret nacional.
En aquest sentit, el Decret flamenc que transposa aquesta Directiva estableix que, quan un intermediari involucrat en una planificació fiscal transfronterera està subjecte a secret professional, haurà d’informar a la resta d’intermediaris de que no pot realitzar la comunicació d’informació. El Tribunal Constitucional de Bèlgica va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si la privacitat i els drets processals recollits als articles 47 i 7 de la Carta Fonamental de Drets són infringits si la informació ha de ser compartida, partint del fet que “l’intermediari tributari” és un advocat, i si el requisit d’informar, particularment, amb respecte als intermediaris third party, viola el secret professional entre advocat i client.
El Tribunal de Justícia estableix, primerament, que la protecció específica atorgada al secret professional dels advocats per l’article 7 de la Carta també cobreix l’assessorament legal, amb respecte tant al contingut com a la seva existència. Tanmateix, l’obligació imposada per la Directiva a l’advocat-intermediari subjecte a secret professional de notificar als altres intermediaris de les seves obligacions d’informar implica que els altres intermediaris coneixeran la identitat de l’advocat, així com les seves anàlisis de que la planificació fiscal ha de ser (o no) informada i de que ha estat consultada en relació amb aquest tema. Com a tal, l’obligació de notificar implica una ingerència amb el dret al respecte de les comunicacions entre advocats i clients, garantit per l’article 7 de la Carta.
El Tribunal de Justícia, en examinar si aquestes ingerències són o no justificades, considera que l’obligació de notificació que correspon a l’advocat subjecte a secret professional no és necessària per a aconseguir tal objectiu, atès que les obligacions d’informar que tenen altres intermediaris no subjectes al secret professional i les que té el propi contribuent ja garanteixen, en principi, que les autoritats tributàries siguin informades. Aquestes autoritats, a més, podrien, després de rebre tal informació, sol·licitar informació addicional del contribuent rellevant que podrà, aleshores, acudir al seu advocat perquè l’assessori. L’Administració tributària també pot realitzar un control de la situació fiscal del contribuent.
Conseqüentment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea afirma que l’obligació de notificació que la Directiva imposa als advocats infringeix el dret al respecte de les comunicacions entre els advocats i els seus clients.
Cas C-694/20 Orde van Vlaamse Balies i altres
