L’Ajuntament de Barcelona anuncia novetats relatives a l’aplicació del Decret Llei 3/2023, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic i a la modificació del PGM per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública.
El Decret Llei 3/2023, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic (d’ara endavant, DL 3/2023), aprovat el passat 7 de novembre, regula els habitatges d’ús turístic en un total de 262 municipis de Catalunya, entre ells, Barcelona. Tots ells són municipis que presenten problemes d’accés a l’habitatge, que tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o que compleixen ambdós requisits.
Al llarg dels últims anys, Catalunya s’ha vist afectada per una problemàtica emergent i estesa a la pràctica totalitat del país, com és el creixent mercat d’habitatges d’ús turístic, que s’ha intensificat exponencialment per l’entramat format per l’increment del turisme urbà, l’aflorament de plataformes de comercialització d’allotjaments i el principi de lliure prestació de serveis, que impera en l’àmbit de la Unió Europea.
Com a contrapartida a aquest creixement, hi ha hagut una disminució del parc d’habitatge destinat a un ús residencial permanent i habitual i, en conseqüència, no es pot donar cobertura a la demanda residencial habitual a Catalunya; demanda que s’ha vist incrementada al llarg dels darrers anys.
En un context en què la recent Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, ja està produint els seus primers efectes de contenció de rendes a Catalunya, i especialment a Barcelona, és necessari fer esment d’aquelles mesures que el seu Ajuntament ha proposat.
A través de l’habilitació que el DL 3/2023 fa als ajuntaments on l’habitatge d’ús turístic es trobi subjecte al règim de llicència urbanística prèvia, l’Ajuntament de Barcelona ha previst impulsar les mesures necessàries per complir-lo. L’objectiu és “garantir el dret a l’habitatge de tots els veïns i veïnes i incrementar el parc residencial assequible a tota la ciutat”. Aquestes mesures anunciades consistiran en:
- Extingir, un cop hagi transcorregut el règim transitori dels cinc anys, els 10.101 pisos turístics (HUT) existents a avui dia a la ciutat, als efectes d’incrementar el parc d’habitatge.
- No s’impulsarà cap planejament urbanístic que faci compatible l’ús turístic de l’habitatge amb el de domicili habitual.
- L’aplicació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (d’ara endavant, PEUAT), que estableix el creixement zero d’aquest tipus d’allotjaments a la ciutat i, per tant, l’activació de tots els mecanismes normatius per garantir el dret a l’habitatge a Barcelona.
Per altra banda, i pel que fa a la modificació del PGM (Pla General Metropolità) per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública (HPP) en sòl urbà consolidat i que preveia que les promocions residencials de més de 600 m2 de sostre construït o per construir en un solar haguessin de destinar un 30% de superfície a habitatges de protecció pública (entre altres mesures), es realitza una proposta de modificació sobre la mesura del 30% de reserva d’HPP. Específicament, l’anunci de l’Ajuntament concreta les següents mesures:
- La possibilitat que els promotors privats, per a fer efectiva la cessió del 30%, puguin emplaçar el sòl d’habitatges protegits a altres solars, sense la tramitació d’un pla urbanístic, ressituant-ho, fins i tot, en barris adjacents. En cas que hi hagués diferència en el valor de mercat d’un sòl amb l’altre, s’aplicaria un coeficient corrector. El coeficient corrector, segons l’Ajuntament, serà “calculat a través d’un mecanisme públic i transparent”, però encara no n’han transcendit els termes.
- La possibilitat que un promotor social —que en principi seria un tercer operador sense ànim de lucre— sigui l’encarregat d’executar aquests habitatges. L’Ajuntament, a través d’un conveni, establiria els procediments, responsabilitats i terminis per a la seva execució.
- Facilitar la rehabilitació per a elevar el nombre d’habitatges disponibles i ajudar a garantir la qualitat del parc residencial, fent que la reserva del 30% d’HPP només sigui d’aplicació quan la rehabilitació s’assimili a obra nova, “i en quedin exemptes la resta d’obres de gran rehabilitació, així com els casos de canvi d’ús, per facilitar l’aflorament d’habitatges en edificis que actualment tenen altres usos.”
Consegüentment, l’objectiu no és un altre que garantir que el màxim nombre d’habitatges es destinin a un ús residencial i no turístic, augmentant el parc d’habitatge, així com el percentatge d’HPP a la ciutat. Amb tot, en tractar-se tan sols d’un anunci, caldrà estar atents als instruments normatius que desenvolupin les mesures presentades, així com als possibles litigis que es puguin originar.
Addicionalment, s’afegeix l’enllaç de la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina web:
