Les garanties legals de les quantitats anticipades per adquirir un habitatge s’estenen també al supòsit de nul•litat del contracte de compravenda per causa d’un vici de l’edificació de naturalesa urbanística.
En la Sentència núm. 527/2016, de 13 de setembre, el Tribunal Suprem fixa com a doctrina que les garanties legals de les quantitats anticipades per adquirir un habitatge —garanties regulades per la Llei 57/1968, de 27 de juliol, i per la Disposició Addicional primera de la LOE— s’estenen també al supòsit de nul·litat del contracte de compravenda per causa d’un vici de l’edificació de naturalesa urbanística, tot equiparant-lo al supòsit de la impossibilitat de l’entrega física de l’habitatge. En aquest sentit, el TS assenyala que l’existència d’il·legalitats urbanístiques no pot escapar de l’àmbit d’aplicació de la citada Llei, atès que aquesta circumstància està estretament relacionada amb l’obligació del promotor/venedor d’iniciar i entregar l’habitatge, complint les condicions físiques i jurídiques que garanteixin la seva utilització pacífica en el futur.
El cas resolt definitivament pel Tribunal Suprem té origen en una acció de nul·litat contractual, per vici del consentiment, que la part compradora d’un habitatge de futur va formular contra la part venedora/promotora i l’entitat asseguradora d’aquesta, perquè en el moment de subscriure el contracte de compravenda de futur no va ser informada del recurs contenciós administratiu que constava interposat contra l’instrument urbanístic que havia d’emparar la llicència d’obres per a la construcció de l’edifici i, amb posterioritat, el referit instrument urbanístic fou anul·lat i l’execució de la sentència podia arribar a comportar l’enderroc del seu habitatge. I, en aquest context, el TS conclou que, malgrat que la part venedora/promotora arribés a entregar l’habitatge a la part compradora, fins i tot amb la corresponent llicència de primera ocupació, l’anul·lació de l’instrument urbanístic que li donava cobertura en el marc d’un recurs contenciós del qual la part compradora no havia estat informada en el moment de subscriure el contracte, facultava a aquesta part per instar la nul·litat del contracte, per vici del consentiment, i per exigir la devolució de les quantitats satisfetes en el seu dia per adquirir l’habitatge, a l’empara de les previsions de la citada Llei 57/1968.