Les garanties que disposa l’article 108.3 de la LJCA també s’han d’exigir en els casos d’enderrocs d’obres sense llicència. Sentència del Tribunal Suprem núm. 1321/2019, de 7 d’octubre.

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la sentència 1321/2019, de 7 d’octubre, sobre la interpretació de l’àmbit d’aplicació de l’article 108.3 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Amb relació a l’àmbit objectiu d’aplicació de l’article 108.3 de la LJCA, el Tribunal Suprem estima que s’ha d’estendre no només a les obres realitzades a l’empara d’una llicència anul·lada sinó també a les obres realitzades sense llicència i estableix que “la construcción llevada a cabo sin la oportuna licencia constituye una grave infracción de la normativa urbanística que, cuando no sea susceptible de regularización, como es el caso que se examina, determina que el restablecimiento de la legalidad urbanística ha de llevarse a efecto mediante la demolición de lo construido y reposición de la realidad física alterada, como ha declarado la sentencia objeto de la presente ejecución, lo que constituye un supuesto incluido en el ámbito de aplicación y la consiguiente exigencia de garantías establecidas en el referido precepto.”

El Tribunal Suprem exposa que l’exigència d’aquestes garanties, per respondre del pagament de les indemnitzacions degudes a tercers de bona fe de forma prèvia a l’enderroc, no implica supeditar-les a la declaració d’un dret d’indemnització, sinó assegurar que aquest dret podrà ser efectiu en un posterior procediment. Així mateix, considera que aquestes garanties podran exigir-se tant a l’Administració com a tercers (els promotors de les obres), de conformitat amb allò declarat en la sentència que es pretén executar amb relació a la seva intervenció en la regularització urbanística