Les limitacions del dret de propietat derivades de la delimitació d’un jaciment arqueològic són susceptibles d’indemnització.
El Tribunal Suprem conclou en la Sentència de 17 de febrer de 2016 (recurs de cassació núm. 1321/2014) que les limitacions del dret de propietat derivades de la delimitació d’un jaciment arqueològic són susceptibles d’indemnització, en concepte de responsabilitat patrimonial.
La singularitat del cas és que l’Alt Tribunal considera aplicables les previsions de l’article 35.b) del Text refós de la Llei de sòl (aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny) a un supòsit en què es produeix una restricció de l’edificabilitat d’uns terrenys com a conseqüència d’una resolució dictada a l’empara de la normativa de protecció del patrimoni històric, per bé que porti causa de les determinacions del planejament urbanístic, i confirma el dret del propietari dels terrenys a ésser indemnitzat per l’administració competent en aquesta matèria (en aquest cas, el Departament de Cultura de la Junta d’Andalusia).