STC 270/2015, de 17 de desembre (Ple). El Tribunal Constitucional declara constitucional el Decret-llei pel qual es va modificar el règim de retribució de les energies renovables, en considerar, en essència, que s’ha respectat el principi de seguretat jurídica, de confiança legítima i d’irretroactivitat de les normes restrictives de drets individuals (art. 9.3 de la Constitució).
En aquesta Sentència, el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre la constitucionalitat del Real Decreto-ley 9/2013, de 12 de julio, pel qual es va modificar el règim de retribució per a les instal·lacions de producció d’energia elèctrica existents a partir de fonts d’energia renovable, cogeneració i residus.
La Sentència tracta, en essència, quatre qüestions bàsiques: 1) la justificació de la utilització d’un reial decret-llei (instrument legislatiu de caràcter urgent previst a l’article 86 de la Constitució), 2) l’aplicació del principi de seguretat jurídica, 3) del de confiança legítima i 4) del d’irretroactivitat de les normes restrictives de drets individuals, aquests tres últims consagrats a l’article 9.3 de la Constitució.
Després d’una anàlisi no gaire extensa, el TC conclou que, en el cas examinat, cap dels preceptes constitucionals citats anteriorment ha estat vulnerat. Destaca la consideració del TC segons la qual, vistes les circumstàncies econòmiques en què aquesta es va adoptar, no es pot argumentar que la modificació del règim retributiu en qüestió no fos previsible per a un “operador econòmic prudent i diligent”. Així mateix, interessa tenir en compte que, en aquest cas, el TC ha realitzat una interpretació notablement restrictiva del principi d’irretroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals.
El més destacable de la Sentència, però, és el vot particular concurrent formulat pel Magistrat Juan Antonio Xiol-Ríos, el qual, si bé coincideix en la conclusió que el Reial Decret-Llei impugnat és constitucional, considera que la decisió del TC s’hauria d’haver fonamentat millor i per això ofereix una argumentació molt més detallada i completa, que té en compte, entre d’altres circumstàncies, el fet que Espanya ha estat demandada davant de tribunals arbitrals internacionals en relació amb modificacions legislatives en aquesta matèria.
Per a una anàlisi crítica d’aquesta Sentència, veure l’article de José Francisco Alenza García al portal d’accés gratuït “Actualidad Jurídica Ambiental”: