STS 272/2016, de 10 de febrer. El Tribunal Suprem conclou que el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de Cabo de Gata – Níjar atorga als terrenys del sector “El Algarrobico” la condició de sòl d’interès natural.
Amb aquesta sentència, el TS sembla posar fi a l’assumpte “El Algarrobico” concloent que el Pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) del Parc Natural de Cabo de Gata – Níjar de 2008, com també el de 1994, van incloure els referits terrenys en la categoria de sòl d’interès natural, i, en cap cas, en la categoria de sòl urbanitzable. En aquest sentit, el TS confirma que els instruments de planificació ambiental prevalen sobre els plans territorials i urbanístics –que han d’adaptar les seves determinacions a les dels primers–, atès el principi de no regressió que cal respectar en tot cas, assenyalant que fins i tot poden reduir i suprimir l’aprofitament previst pels referits plans territorials i urbanístics (FJ 28).
Per altra banda, el TS considera que s’han infringit els principis de cosa jutjada i de seguretat jurídica al·legats per les dues recurrents (Greenpeace i Junta d’Andalusia), en apartar-se la Sala a quo de la seva pròpia sentència, d’11 de juny de 2012, que tenia per objecte el mateix PORN. Per aquest motiu, cassa la sentència i procedeix a analitzar i rebatre els arguments de la sala d’instància, prenent com a punt de partida la sentència ferma no aplicada i utilitzant com a argument principal la vigència del PORN de 1994.
Més concretament, en el FD 22, el TS assenyala que “podemos concluir que la sentencia que estamos analizando, se ha apartado conscientemente de lo resuelto de forma definitiva y firme por una sentencia anterior de la misma Sala de 11 de junio de 2012, siendo de destacar cómo, en la referida sentencia, la disposición objeto del recurso era la misma que ahora ha sido objeto de enjuiciamiento, siendo idéntica la pretensión ejercitada, en cuanto a concretar la zonificación que había de corresponder al ST1 El Algarrobico… la segunda sentencia no sólo se aparta de lo resuelto con carácter firme en la primera, sino que contradice expresamente sus pronunciamientos…”
Per últim, cal recordar que, anteriorment, el TS ja havia confirmat una Sentència de l’Audiència Nacional que declarava que l’hotel “Algarrobico” s’alçava parcialment en domini públic marítim – terrestre, circumstància que ratifica la manifesta situació contrària a dret de la referida construcció.
No obstant l’anterior, atès que la llicència d’obra nova de l’hotel va ser declarada ajustada a Dret mitjançant una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia de juliol de 2014 i que la Junta d’Andalusia pretén enderrocar l’edifici, segons ha manifestat reiteradament ens els darrers mesos (una vegada confirmada la legalitat del retracte del terreny exercit per la referida Junta), cal destacar que queden pendents diversos recursos relatius a les eventuals indemnitzacions a què podria tenir dret la societat que va obtenir la llicència, qüestió que presenta un notable interès jurídic, atesa la complexa situació descrita.