STS 3934/2015, de 17 de setembre. El TS declara que hi ha desviació de poder en l’exercici de la potestat de planejament urbanístic quan l’Administració promou l’aprovació d’una modificació puntual del planejament general després que el propietari d’una finca afectada per expropiació instés l’inici del procediment expropiatori per ministeri de la llei
En aquesta sentència el Tribunal Suprem resol un recurs de cassació interposat pel propietari d’una finca, qualificada com a equipament públic i respecte a la qual havia instat la seva expropiació forçosa per ministeri de la Llei, contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va desestimar el recurs contenciós administratiu que havia interposat prèviament el mateix recurrent contra l’aprovació definitiva d’una modificació puntual de planejament general per la qual es preveia incloure la referida finca en un polígon d’actuació urbanística per a la seva obtenció gratuïta per part de l’Administració municipal.
Des de l’any 1997, el planejament general qualificava la referida finca com a equipament públic i preveia la seva obtenció pel sistema d’expropiació forçosa, motiu pel qual el 28 de novembre de l’any 2008 el seu propietari va advertir a l’Ajuntament del municipi la seva expropiació forçosa per ministeri de la Llei. No obstant això, el 16 de novembre de 2009, pocs dies abans de finalitzar el termini d’un any perquè l’expedient d’expropiació s’iniciés per ministeri de la Llei, l’Ajuntament va aprovar inicialment una modificació puntual del planejament general en què preveia incloure la finca en un polígon d’actuació urbanística i va declarar suspès el referit termini perquè s’incoés l’expedient d’expropiació forçosa de la finca per ministeri de la Llei i per no presentat el full d’apreuament de la finca. Tot això malgrat que el 20 de juliol de 2009, el mateix Ajuntament havia aprovat inicialment una modificació puntual del planejament general en la qual es continuava preveient l’obtenció de la finca pel sistema d’expropiació forçosa, una modificació que fou aprovada definitivament, el 28 de juny de 2010.
La referida modificació puntual del planejament general, aprovada inicialment el 16 de novembre de 2009, fou aprovada definitivament, el 20 d’octubre de 2010, i contra aquesta modificació el propietari de la descrita finca va interposar el recurs contenciós administratiu desestimat pel TSJC, sobre la base, en resum, del “ius variandi” de l’Administració municipal en l’exercici de la potestat de planejament urbanístic.
Per contra, en la sentència que es comenta el Tribunal Suprem assenyala que en el cas hi ha elements de prova suficients per concloure que l’exercici de la potestat de planejament urbanístic per part de l’Ajuntament s’efectuà amb desviació de poder, perquè el seu únic propòsit era evitar l’expropiació forçosa de la descrita finca, malgrat que així ho havia previst en el planejament general des de l’any 1997.