STS 4012/2015, de 22 de setembre (Sala 3a, Secció 6a). El Tribunal Suprem aplica analògicament la disposició transitòria tercera del TRLS 2008 a uns terrenys classificats com a sòl urbà no consolidat. Això permet valorar sòl en situació bàsica rural de conformitat amb l’antiga Llei del Règim del Sòl i Valoracions de 1998, que pot resultar més favorable per a l’expropiat.
En aquesta Sentència, el Tribunal Suprem efectua una innovadora interpretació del text refós de la Ley de suelo, aprovat pel Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio (TRLS 2008). Concretament, considera que l’apartat segon de la disposició transitòria tercera del TRLS 2008, que fa referència exclusivament als terrenys classificats com a sòl urbanitzable delimitat, també s’ha d’aplicar als terrenys classificats com a sòl urbà no consolidat.
El text literal d’aquesta disposició preveu, en essència, que aquells terrenys que estiguessin classificats com a sòl urbanitzable delimitat en el moment d’entrar en vigor la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de Suelo (substituïda posteriorment pel TRLS 2008) gaudeixen d’un règim especial de valoració en cas d’expropiació. Concretament, malgrat considerar-se terrenys en situació bàsica rural, se’ls apliquen els criteris de valoració de l’antiga Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre régimen del suelo y valoracions, que són diferents i poden arribar a ser més favorables per a l’expropiat que els criteris generals del TRLS 2008 per al sòl rural.
Doncs bé, el TS considera que l’aplicació d’aquest règim especial també ha d’estendre’s, per analogia, als casos en què uns terrenys es troben classificats urbanísticament com a sòl urbà no consolidat però són considerats com a sòl en situació bàsica rural, perquè els manquen determinats serveis, per exemple.
El TS considera que aquests supòsits de discordança entre la legislació urbanística autonòmica i la legislació estatal de valoració de sòl són excepcionals, però s’ha d’assenyalar que, a la pràctica, no són anòmals. No és tan estrany trobar terrenys classificats com a urbans per part del planejament urbanístic, que, a l’hora de ser expropiats, són valorats com a sòl rural per part de la pròpia Administració que ha promogut aquest planejament. És per això que aquesta Sentència resulta especialment rellevant i no constitueix un pronunciament mancat d’efectes pràctics, sinó que pot servir per donar suport a valoracions de sòl que poden resultar més favorables per a l’expropiat.
(Veure en especial el Fonament Jurídic 8è de la Sentencia)