Vinculació singular derivada de la catalogació d’un immoble, en el planejament urbanístic, per raons arquitectòniques i històriques.
Aquesta interessant i recent sentència del Tribunal Suprem realitza una recapitulació sobre diversos aspectes relatius a les indemnitzacions per vinculació singular d’immobles per raons arquitectòniques i històriques, assenyalant, a més, dues qüestions de gran importància. En primer lloc, estableix que si la catalogació de l’immoble ja existia en el planejament anterior, el fet que el propietari no hagués impugnat dita determinació no impedeix que s’impugni després, en ocasió de l’aprovació d’un nou planejament que incorpori la mateixa catalogació. I, en segon lloc, assenyala que, si es confirma l’existència de la vinculació singular i que la restricció a l’ús i edificabilitat que comporta no és susceptible d’equidistribució ni es compensa amb una indemnització prevista en el planejament, cal declarar el planejament contrari a dret i reconèixer el dret del propietari a una indemnització, a determinar en execució de sentència, sense necessitat d’haver de sol·licitar prèviament dita indemnització en via administrativa, per responsabilitat patrimonial, atès que es considera una pretensió lligada a la improcedència del planejament impugnat.