STS 5081/2015, de 14 de desembre (Secció 2a). El Tribunal Suprem (TS) esmena el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i suspèn amb caràcter cautelar la liquidació de l’impost català sobre els grans establiments comercials per l’aparença de violació del Dret de la Unió Europea.
El TS estima el recurs de cassació interposat per “HIPERCOR, S.A.” contra la Interlocutòria del TSJC que confirma la desestimació d’una sol·licitud de mesura cautelar. La referida mesura consistia en la suspensió cautelar de la liquidació de l’impost sobre grans establiments comercials corresponents a l’exercici 2012, que el TS acaba atorgant.
El TSJC havia rebutjat l’adopció de la mesura cautelar perquè considerava que no concorria cap risc de pèrdua de finalitat legítima del recurs (periculum in mora)i perquè, de conformitat amb la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, a diferència del que preveia la legislació anterior, no esqueia atorgar la suspensió automàtica de la liquidació prèvia prestació d’una garantia.
En canvi, el TS examina amb detall si la pretensió de la recurrent presenta aparença de bon Dret (fumus boni iuris) -un requisit per a adoptar la mesura cautelar d’origen jurisprudencial d’aplicació generalment molt restrictiva- i acaba concloent que s’està davant d’un supòsit singular on aquesta aparença s’imposa amb tanta intensitat que desplaça en certa manera el criteri del periculum in mora.
Per a arribar a tal conclusió, el TS fa referència a dos elements: per una banda, l’existència d’una comunicació de la Comissió Europea on expressa la consideració provisional que el mencionat impost vulnera del dret al lliure establiment reconegut a l’article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i, per l’altra, el fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagués dictat en data 5 de febrer de 2014 la Sentència sobre el cas Hervis Sport (C-385/12), el qual presentava una clara analogia amb el cas de les actuacions.
Per altra banda, el TS també invoca la jurisprudència del llavors Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (casos Factortame i Zuckerfabrik), que, segons l’Alt Tribunal, faculta els òrgans judicials dels Estats Membres per a suspendre cautelarment l’execució de lleis de l’Estat que estiguessin en contra del Dret de la Unió Europea i, “més encara dels actes administratius quan existissin dubtes fonamentats sobre la seva validesa” així com fins i tot “adoptar mesures cautelars positives davant de la seva aplicació”.